dimecres, 10 de juny de 2009

Declaració d'un jove estenedor

(els objectes també s'enamoren)
Despentinaré els dies que amb les ungles llargues m’esgarrapen el clatell, i cridaré per fer-me sentir. Restarà en la tranquil·litat el temps i veuràs que en el fons sabia ballar. Sobre la teva esquena escamparé l’estiu i et faré tornar taronja la pell.
I sé que somriuràs quan descobreixis que tinc uns ulls marrons, diferents a tots els que has vist fins ara, i que darrera el rostre d’un badoc que és mira el món, hi ha tot un món que espera viure dins la teva gàbia.

Pujaré fins el terrat més alt i et cobriré de pinces d’estendre roba.

Quan la fusta de les pinces esclati dins la teva pell,
te’n adonaràs que vivim el mateix carrer.

Llàstima que cada dia saludes el dia i no veus que darrera d’aquest i sóc jo.

diumenge, 7 de juny de 2009

El sacrifici de l'amor

I quan miri als teus ulls plorosos, hi veuré reflectit el patiment contingut que guardarà el teu cor. Lentament, obriràs la boca i em diràs, amb les poques forces que et queden, que me’n vagi de casa, que marxi de la teva vida i que no torni mai més.
Jo simularé sorprendre’m i marxaré sense obrir la boca, conscient del mal que t’he fet.
Fotré un bon cop de porta i quan baixi les escales sentiré els teus crits i plors. Desconsolada, et mocaràs amb els clínex ja gastats que hauràs deixat escampats pel sofà.
Jo trauré el paquet de marlboro de la butxaca de la gavardina i em fumaré quatre o cinc pitis, disfrutant-los i intentant oblidar la mala persona que sóc.
Aniré a casa i quan m’estiri al llit per intentar dormir em maxacaré fins a no poder, fins que els meus ulls em piquin i se’m tanquin, just quan surti el sol i no pugui agafar el son per la claror.
Intentaré tornar a fer vida normal, com si res hagués passat, però cada dia em penediré més i més per haver-te trencat el cor i per, com a conseqüència, haver-me’l trencat a mi també.
Controlaré més, fins i tot potser massa, les meves accions i les meves paraules. Vigilaré tot el què faig i em preocuparé de manera excessiva pel què pensin els demés.
Et veuré cada dia pel passadís i em caurà el món a sobre, preguntant-me cada vegada com vaig ser capaç de ferir-te, com vaig poder danyar la teva personalitat i el teu benestar. Intentaré recuperar el què hauré perdut i tu m’engegaràs constantment i sense pietat, fins que em dongui per vençut i ho deixi estar.

Tanmateix, espero i desitjo, malgrat tot, que aquesta por que haig de patir com a sacrifici per estar al teu costat, no es vegi realitzada mai, ni d’aquesta manera, ni a l’inrevés, essent jo la víctima.

Raiden

dilluns, 1 de juny de 2009

Somriures de Bombai

L'any 2003, en Jaume Sanllorente és un jove periodista amb una vida d'èxit a Barcelona. Un bon dia, una agència de viatges el convenç per anar-se'n de vacances a l'Índia. Aquell primer viatge al país de les vaques sagrades produeix un gran impacte al Jaume, sobretot per la pobresa punyent que contempla als seus carrers.
Nombroses casualitats i fets propiciats per l'atzar porten en Jaume a prendre consciència del món on viu i a pensar que pot fer alguna cosa per arreglar-lo. Després de conèixer un petit orfenat a Bombai que és a punt de tancar les portes i els seus quaranta nens a punt de tornar als prostíbuls de la ciutat, en Jaume pren la decisió que canviarà la resta de la seva vida. I, com a conseqüència d'això, la de moltes persones més. El seu destí està escrit a les voravies de Bombai.

A Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí, en Jaume ens descobreix, amb el seu relat detallat i la seva visió amorosa, les realitats d'un país de grans contrastos i ens desvetlla el secret per ser més feliços tot buscant la ventura dels altres. Una història de solituds, de rescats, de perills, d'injustícies, d'amenaces de mort i de superacions, que ens proporciona un exemple per seguir endavant malgrat les adversitats. Una lliçó d'amor savi, de lliurament, de sacrifici i d'esperança que ens convida a recórre el camí cap a un món millor.


"Les accions d'aquest activista català són un exemple de valentia i de lliurement per als indis. Qui digui que la generositat comença al nostre país és que mai no ha conegut en Jaume Sanllorente" Yogesh Gupta. The Times of India