diumenge, 7 de juny de 2009

El sacrifici de l'amor

I quan miri als teus ulls plorosos, hi veuré reflectit el patiment contingut que guardarà el teu cor. Lentament, obriràs la boca i em diràs, amb les poques forces que et queden, que me’n vagi de casa, que marxi de la teva vida i que no torni mai més.
Jo simularé sorprendre’m i marxaré sense obrir la boca, conscient del mal que t’he fet.
Fotré un bon cop de porta i quan baixi les escales sentiré els teus crits i plors. Desconsolada, et mocaràs amb els clínex ja gastats que hauràs deixat escampats pel sofà.
Jo trauré el paquet de marlboro de la butxaca de la gavardina i em fumaré quatre o cinc pitis, disfrutant-los i intentant oblidar la mala persona que sóc.
Aniré a casa i quan m’estiri al llit per intentar dormir em maxacaré fins a no poder, fins que els meus ulls em piquin i se’m tanquin, just quan surti el sol i no pugui agafar el son per la claror.
Intentaré tornar a fer vida normal, com si res hagués passat, però cada dia em penediré més i més per haver-te trencat el cor i per, com a conseqüència, haver-me’l trencat a mi també.
Controlaré més, fins i tot potser massa, les meves accions i les meves paraules. Vigilaré tot el què faig i em preocuparé de manera excessiva pel què pensin els demés.
Et veuré cada dia pel passadís i em caurà el món a sobre, preguntant-me cada vegada com vaig ser capaç de ferir-te, com vaig poder danyar la teva personalitat i el teu benestar. Intentaré recuperar el què hauré perdut i tu m’engegaràs constantment i sense pietat, fins que em dongui per vençut i ho deixi estar.

Tanmateix, espero i desitjo, malgrat tot, que aquesta por que haig de patir com a sacrifici per estar al teu costat, no es vegi realitzada mai, ni d’aquesta manera, ni a l’inrevés, essent jo la víctima.

Raiden

4 comentaris:

Txell ha dit...

Molt bé, Raiden! Ai, les víctimes de l'amor...

La Pedra de llum ha dit...

Ai l’amor, és un sentiment com els somnis no saps mai quan t’adorms ni quan et despertes. Ple de contradiccions, molt bonic mentre i estàs immers, però pot convertir-se en horrorós quan el perdem.
És lo que diuen el temps ho posar tot en el seu lloc, el dolor marxarà, un sabí va dir una vegada: “pots tenir el que vulguis si ho sacrifiques tot lo altre.” El que volia dir, es que no hi ha res que no tingui un preu, així que...abans de lluitar val la pena pensa el que volem perdre.
A vegades si sens tria a nosaltres i no al contrari, el sacrifici pot ser major del que podem suportar.

M'ha agradat el text Raiden! :D

Anònim ha dit...

Verge !

Anònim ha dit...

És...senzillament genial.