dissabte, 26 de febrer de 2011

Assentada, dreta, de costat, cap per avall...

Busco i busco l'angle en que m'he de mirar com passen els matins corrent darrere algun somni estúpid, les tardes de cafè, les llargues nits en la barra d'un bar, les xerrades que s'acaben convertint en fum i només fum.
Busco i busco la manera d'afrontar tot el que vindrà i sobretot tot el que ja ha passat, tot el que ens ha passat.
Busco i busco la posció correcte per disfrutar, per riure i ser "feliç". Sense patir, sense llàgrimes, sense escalfreds, sense ràbia, sense violència.

... per més que ho intento no estic còmoda, m'hauré de comprar un altre sofà.

divendres, 25 de febrer de 2011

Tenim urgències, amors que maten. Tenim silenci, tabac. Tenim Venècia, tenim Manhattan, tenim cendres de revolucions. Tenim el sexe i el rock i la droga, els peus al barri i el crit al cel. Tenim un as amagat a la màniga, tenim nostàlgia, pietat, insolència, monjes de Fellini, mossèns de Berlanga, verí, ressaca, perfum, violència. Tenim un sostre de llibres i petons, tenim la morbositat, la gelosia, la sang. Tenim la boira ficada als òssos, tenim el luxe de no tenir gana. Tenim poetes, penjats, canalles, Quixots i Sanxos Pança, Babel i Sodoma. Tenim camins que mai arribaven a Roma.
Més de cent paraules, més de cent motius per seguir lluitant cada dia!

dijous, 24 de febrer de 2011

La porta dels somnis

Després d’un dia intens, poso el cap al coixí i tanco els ulls a poc a poc. Durant una estona no passa res. Dormo. Veig alguna cosa, és borrós però té colors. És clar! M’estic endinsant al món dels somnis.

La meva entrada és bella i senzilla. Envoltada de flors de tots colors. Les fragàncies més agradables arriben al meu nas. Hi ha unes roses molt elegants, vermelles, magenta, roses i ataronjades, totes barrejades. També s’hi reconeixen margarides amb un botonet al mig, envoltat de pètals blancs. Moltes altres flors es poden contemplar, algunes que ni existeixen al món real.

La porta és de fusta de roure, molt ben tallada amb figures per tot el marc. Hi ha unes lletres gravades, tenen unes traces infantils que costen de llegir. Sembla que posa el meu nom. Al mig de l’entrada hi ha una finestreta per la qual es pot veure el món dels somnis. Té dues barres de ferro que la divideixen en quatre quadrats iguals.

També hi ha una alfombreta amb un escrit: Benvingut a la república independent dels teus somnis! I una cara somrient al costat. Del mateix color rosat que l’estora de fregar els peus hi ha un pom a l’esquerra de la porta. Té un pany molt gran dos dits més avall.

Em poso la mà a la butxaca i en trec una clau d’or. No pesa gens. L’observo durant una estona. És molt bonica. Resplendeix lluentor daurada per tot el seu voltant, fins i tot la meva mà sembla d’or. M’atreveixo a entrar-la al pany. Encaixa a la perfecció. Començo a girar la mà i de mica en mica s’obra la porta. A darrera i apareix una llum molt forta. No em deixa veure res, però és bella. Sembla les postes de sol que es veuen des del menjador de casa meva. Faig un pas endavant i ja sóc a dins d’un somni.

I tu, ja has vist la teva porta dels somnis? No tinguis por i entra-hi.

On és la nena que jo busco?

La inspiració és una nena capritxosa ben difícil de trobar. Sembla que s’amagui quan més la busques i que molesti en el moment més inoportú. Jo ja he descobert on cercar-la, només he de tancar els ulls i dormir. Corre en mig dels bells somnis volant de cel en cel. En aquests móns profunds es converteix en una dolça i bonica nena, que t’ajuda a escriure, pintar i imaginar. Vestida amb faldilles de campana o vestits brodats, juga i juga donant-te idees sense parar, fins que es fa de dia i ella ha de marxar. En el fons teu hi ha els somnis i allà la podràs trobar, només has de buscar una mica i la nena vindrà.

dissabte, 19 de febrer de 2011

Fragment traduît d' Eclipse

No penso marxar enlloc, almenys no sense tu. Només et vaig deixar perquè volia que tinguesis una vida feliç, com una dona normal. Em vaig adonar de tot el que t'estava fent al mantenir-te al meu costat, sempre a la vora del perill, allunyante del món al qual pertanys, arriscan la teva vida a cada moment que estavas amb mi, així que vaig haver_ho d'intentar, havia de fer alguna cosa i em va semblar que marxar era la millor opcio. No hauria set capaç de marxar de no ser perquè creia realment que estaries millor sense mi. Soc massa egoísta. Només tu ets més important que cualsevol cosa que jo vulgui o necessiti. Tot el que jo vull o necessito, és estar amb tu, i se que mai tornaré a tenir forces suficients per marxar un altre cop, tinc massses excuses per quedar-me, no importa quants quilometres possin entre els dos.

divendres, 18 de febrer de 2011

dijous, 17 de febrer de 2011

dimarts, 15 de febrer de 2011

L'impotent

http://www.youtube.com/watch?v=s2VzLn6DMCE

A prop d’una de les ratlles blanques que hi pintades al carrer un colom juga a recargolar-se, els cotxes ignorant tal ritual passen reiteradament sobre l’animal, mai però, l’acaben de matar. Per alguna raó o causa o fins i tot arribaria a dir casualitat l’ocell continua el ball sense caure mort. I jo des de la distància que agafa un espectador, per contemplar millor l’escena, em retinc les ganes de cridar que parin.

Per un moment crec que se’m han tensat les cames i l’horror que sentia en un primer instant ha passat a un estat de plaer. Si ara mateix aturéssim el temps i ens fixéssim en aquest espai, podríem retallar moment per moment i valorar en qui d’ells m’he excitat més. Però, quin reacció hauria de tenir jo quan m’han adonés que del horror al plaer no hi he notat diferència, que en totes dues he agafat el mateix aire i l’he aguantat els mateixos segons?

diumenge, 13 de febrer de 2011

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit


Us deixo aquesta fantàstica interpretació del poema, recitat per Ovidi Montllor i musicat per Toti Soler, que l'acompanya amb la guitarra. Aquesta i més versions d'alguns poemes de l'escripor barceloní es poden trobar al disc Salvat Papasseit per Ovidi Montllor, de l'any 1975.
http://www.youtube.com/watch?v=c9mKfGbeSf0

Montllor també va interpretar altres poemes, com Els amants, d'Estellés...
http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs&feature=related
...o Corrandes d'Exili, de Pere Quart.
http://www.youtube.com/watch?v=ZbcRvcva1mc

dissabte, 12 de febrer de 2011

la banda sonora de les nostres vides

Sempre tenim la mania d'acompanyar la nostra vida amb una banda sonora, tenim cançons que ens recorden moments i/o persones, tenim cançons que les posem una vegada i una altra... T'has parat mai a pensar els missatges que et poden donar aquestes cançons?
Una cançó et pot dir que al veure reflexada la teva llum està boig per tu, et pot desitjar un bon dia, pot dir-te: llença't amb l'argument de que cada instant és únic i no es repetirà, et pot explicar la història de perquè és el boig de la ciutat, o senzillament et pot dir que tu ets la llum, tu ets el camí, tu ets la fi del seu destí.
També et pot ensenyar quan estiguis fart d'estar aquí com anar al cel i tornar, pot explicar-te perquè havia de lluitar per tu i no ho va saber fer en tres minuts, t'informàra que no és d'aquí, tampoc és d'allà i tot això només t'ho argumentarà amb un: la meva terra és el mar.
Pot ajudar-te a entendre que no hi ha llàgrimes al cel i que s'ha de somriure per tots aquells que ja no hi són, si insisteixes pot demostrar-te que més enllà hi ha un paradís.
Pot dir-te: tinc fam de tu mentre et clava una destral enmig del cor, llavors poder necessitaràs una mica d'oxigen, i en aquest moment tan crític es quan entendràs que pot ser que la vida et porti fins al sol.
Després arribarà el vespre i no sabràs què fer, i més tard entendràs que quan és fosc sol a casa és el moment en que et dirà tots els sentiments que li provoques quan somrius i serà en aquell instant quan et dirà que marxis corrents cap a l'Empordà mentre desitjaràs a tots els que ens quedem aquí que tinguem sort i que la vida ens dongui un camí ben llarg. Però després et prometrà tot un món mentre et diu: si et quedes amb mi... Tot i això llavors voldrà innundar-ho tot amb la júlia o buscarà la Mercè per totes les places dels pobles.
En fi, ja veus, una cançó pot dir-te milions de coses, però el què sobretot et dirà és... VIU-LA!

dijous, 10 de febrer de 2011

Sensacions

Guerra, pau
odi, amor
llàgrimes, somriures
soletat, companyia
injusticia, solideritat
rencor, perdó
enemics, amistat
pobresa, compartir
insults, paraules d'amor
baralles, reconciliacions
tristesa, abraçades
fucor, llum
passat, futur
enganys, noves oportunitats
pèrdua, record
cicatrius, temps
dolor, alegria
menysprear, estimar
por, esperança
brutalitat, tendresa
problemes, ajuda
hipocresia, senzillesa
desmotivació, passió


Sempre hi haurà coses per les quals ens sentirem enfosats però hem de recordar que no estem sols, sempre tindrem algú que ens mostri les coses bones de la vida i per el que realment val la pena lluitar. Per totes aquelles persones que m'han ajudat en els moments difícils

GRÀCIES! :)

El diari de Noa

"No sóc ningú especial. Només sóc un home corrent amb pensaments corrents. He portat una vida corrent. No m'han fet cap monument i el meu nom aviat quedarà en l'oblit. Però segons com es miri he tingut molt èxit amb moltes persones a la vida. He estimat a una altre persona amb tot el meu cor i això per mi sempre ha estat suficient."
Fragment extret del diari de Noah (The notebook) - Nicholas Sparks

dimarts, 8 de febrer de 2011

Diuen que les paraules són buides, que manquen de seguretat i certesa; tansols són això paraules.
També diuen que si hi ha qualsevol cosa que t'importi suficient s'ha de demostrar amb fets, no valen per res les paraules sense que l'actitud les acompanyi.

Si bé és cert que les paraules se les emporta el vent també ho és que a tots ens agrada sentir-les. Qui no vol que li recordin cada dia que l'estimen? Que potser algú negaria la felicitat quan aquells que t'importen et saluden?

Realment dons són importants les paraules?
Quan corres i corres però no aconsegueixes arribar a la meta. Quan tens son i no pots dormir, quan intentes ser el millor i no aconsegueixes l'èxit. Quan no vols plorar i les llàgrimes no poden resistir-se a acariciar-te les galtes, quan intentes passa desapercebut i la força de la gravetat fa que siguis el centre d'atenció. Quan lluites per una amistat, per un amor i ho acabes perdent tot... de coses inexplicables n'hi ha moltes però de coses impossibles no n'hi ha. Ningú va dir que seria fàcil.

http://www.youtube.com/watch?v=hbJuEFs7-kU

dimecres, 2 de febrer de 2011

Positiu, positiva

Positiu és no sentir-se diferent,
als temors i els desitjos de la gent.
Positiva és la llum dels ulls d’un nen,
que no s’esborri amb el pas del temps.
Positiu és el ritme, que batega al teu cor.
Positiva és l’entrega, sense por...

Positius som milions de cors;
No oblidis mai que el sol surt per tothom...
No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor.
Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor...

Positiu és tornar a començar. Positiva ho és la llibertat.
Positiu és pintar-te de colors. Positiva també ho és la tristor.
Positiu és entregar-se al immens infinit.
Positiva és la història que hi ha en mi (hi ha en tu).

Positius som milions de cors;
No oblidis mai que el sol surt per tothom.
No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor!
Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor...

Positiu com un dia clar... Positiu com un estel llunyà...
Positiu és la vida, que ens toca esperar,
Positiu és la força, que ens fa enlairar!!


Aquesta cançó està composada i escrita per Víctor Naranjo, i principalment és per el motiu del Dia Mundial de la Sida.

M'encanta la cançó! Recomano escoltar-la, aquí deixo el link!!

http://www.youtube.com/watch?v=5cURtsQVEK4

Molta sort amb els exàmens! :)