Per què escric. Per què escriu, un escriptor

Donem la benvinguda al curs 2011-2012 amb les paraules de Jaume Cabré parlant de per què escriu. Val la pena que les llegiu:

"És un gran misteri i és la pregunta que em fan sovint però que no sé respondre. Normalment ho soluciono dient que escric perquè, si no, rebentaria. Aquesta resposta no és una boutade; és una manera d'explicar aproximadament que les raons per posar-me a escriure són profundes, íntimes i desesperadament inexplicables. És clar que també escric per explicar-me. I escric per mirar d'entendre'm. En secret també sé que quan escric no penso mai en cap lector concret a qui pugui agradar allò que escric. Confesso que escric perquè m'agradi a mi, la qual cosa no està renyida amb el fet que un cop he acabat una novel·la i l'he donada definitivament per enllestida, i ja en parlarem, d'això de donar per acabat un text, no la torno a llegir mai més. En tinc prou amb tenir-la tota al cap, per més que amb el pas dels anys se me'n vagin desdibuixant els perfils i de vegades, molt més que els perfils. Per tant, m'imagino que escriure amb la intenció de mirar d'entendre'm, usar l'escriptura com a eina d'autoconeixement pertany a l'àrea de l'inefable: la creació, entre altres coses suposa arrencar sentiments, vida, pensaments del no-res verbal i fer-los sorgir en forma i força de paraules i de sintaxi. D'on véns, on vas, qui ets, són les preguntes que et fa el policia i que es fa el filòsof. Però no són els únics: entre d'altres, l'escriptor també se les fa. "

El sentit de la ficció, Jaume Cabré

"Som el que llegim"

Comencem el curs 2010-2011 amb unes paraules de Susanna Rafart del seu llibre Un cor grec (Angle Editorial, 2006) i de la seva passió pel viatge i la literatura:

"Som el que llegim. Tenim el que vivim. Per això emprenem viatges que altres ja han dut a terme abans, per això volem gaudir dels mateixos indrets, d'idèntiques passejades, de projectes semblants. No ens val la Grècia contada, la volem habitar. Com volem habitar la cambra negra de la poesia, pensant tal vegada que per a nosaltres sí que serà acollidora. I ens equivoquem com els altres s'equivocaren. Però insistim en les rutes, com els coloms. I perseguim les icones retopades. Si bé el que retenim després no és mai la visió fulgurant del millor temple, ni la pàgina magistral. Sol ser, més aviat, un revolt de carretera en què el sol ens encegà i on fórem obligats a deturar-nos. Un racó on vam sentir-nos molestos per aquesta adversitat. Allí on vam baixar del cotxe, en un quilòmetre imprecís, lluny de qualsevol recomanació turística. Allí, precisament allí, on hi havia el xiprer solitari i esquerp, que feia segles que ens esperava."

Potser Chaplin es va inspirar en aquest text...

Entre el soroll i la pressa fes el teu camí

sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat sense córrer
i que tothom l'entengui.
Escolta els altres encara que siguin pesats
i una colla d'ignorants: ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis pas als altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra't dels teus èxits
i no t'encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que fas per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que penses.
Sigues sincer i no fingeixis l'amistat;
no tractis l'amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que et pugui venir i els desenganys,
l'amor toma a néixer, com l'herba que trepitges.
Inclina't davant l'inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t'ho creguis,
l'univers fa camí endavant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau.
Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis i seràs feliç.

Poema trobat a l'església de St. Pau a Baltimore, l'any 1693

Grans frases

No n'hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n'hi ha prou de voler, cal també fer-ho. (Goethe)

Als que corren en un laberint, la seva mateixa velocitat els confon. (Seneca)

La mesura de l'amor és estimar sense mesura. (Sant Agustí)

No existeixen més que dues regles per a escriure: tindre alguna cosa que dir i dir-la. (Oscar Wilde)

El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Pe això se'ns escapa el present. (Gustve Flaubert)

Hem après a volar com els ocells, a nedar com el peixos, però no hem après l'art de viure junts, com a germans. (Martin Luther King)

El bosc seria molt trist si només cantessin es ocells que millor ho fan. (R. Tagore)

Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixeran veure les estrelles. (R. Tagore)

El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol sinó voler sempre el que es fa. (L. Tolstoi)

Algunes coses es fan tan nostres que les oblidem. (Antonio Porchía)

Cometre un error i no corregir-lo és un altre error. (Confuci)

El Perfum

El que sempre havia desitjat, és a dir, que els altres homes l'estimessin, en el moment del seu reeximent li semblà insopurtable, perquè ell mateix no els estimava, els odiava. I tot d'una sabé que mai no trobaria satisfacció en l'amor, sinó tan sols en l'odi, en odiar i ser odiat.
Però l'odi que sentia vers els homes no trobava en els homes cap ressò. Com més els odiava en aquell moment, més l'adoraven ells, ja que només en percebien la seva aura usurpada, la seva màscara fragant, el seu perfum robat i, de fet, aquest inspirava adoració.


Gran llibre, us el recomano.

TOT

-TOT

Després de tot,

tot ha estat res

tot i que un dia ho va ser tot.

Després de res,

Després de tot,

vaig saber que tot

nomes era res.

Ara sé que el res ho era tot,

i que el tot nomes eren cendres del no res.

Tant seria si el no res fos tot,

si ja res serà després de tot.

Després de tot... per no res.

Traducció d’un fragment de “Vida” de José Hierro

~*Your Huckleberry friend...

<< Sempre hi ha hagut persones que han menyspreat, explotat, matat i torturat als animals cruelment i sense cap tipus de mirament.

La seva sensibilitat atrofiada i escassa no els permetia considerar moralment els altres animals, a vegades, ni tan sols els de la seva pròpia espècie.

Però així com la tradició religiosa i cultural d’Occident fa temps que han tractat (tot i que amb dubtós èxit) de posar a ratlla a la violència contra els altres humans, amenaçant amb penes legals i càstigs eterns als transgressors, mai s’han preocupat seriosament de regular la crueltat envers els animals >>.

Jesús Mosterín

<< Hi ha cap raó per la qual ens permeti turmentar als animals?

Jo no en veig cap...

Hi ha hagut èpoques en què la major part de l’espècie humana, sota la denominació de esclaus, ha estat tractada de la mateixa manera... com encara ara es tracta a les races “inferiors” d’animals.

Tant de bo arribi el dia en què el respecte dels animals adquireixin els drets dels que mai van poder ser privats excepte per la mà de la tirania.

Els francesos ja han descobert que la negror de la pell no és raó per abandonar a un ser humà al caprici del seu torturador. Tant de bo arribi el dia en què es reconegui que el número de potes, la pilositat de la pell o la terminació de l’os sacre són raons igualment insuficients per abandonar a un ser sensitiu al mateix destí...

Un cavall adult o un gos poden raonar i comunicar-se millor que un infant d’un dia, d’una setmana o inclús d’un mes.

Però la qüestió no és ¿poden raonar? o ¿poden parlar?, sinó ¿poden sofrir? >>

Jeremy Bentham

Raiden

Un fragment de Brideshead

He d’aprendre
a esborrar-te
del meu cap,

aconseguir que siguis
el meu encefalograma pla,
que res teu no m’importi,

ser capaç de creure’m
que no has existit.


He d’oblidar que t’he estimat.

Retorn a Brideshead, Evelyn Waugh

Aquest és un fragment del poema que surt a la novel·la "Retorn a Brideshead", publicada en el 1945.

"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç".

La pell freda - Albert Sánchez Piñol

Hamlet

Ser o no ser, aquest és el dilema:

si a l'esperit li és més noble sofrir

els cops i els dards de la ultratjant Fortuna,

o amar-se contra un mar de sofriments

i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,

res més; dir que amb el son finalitzem

els mals del cor, les mil ferides naturals

que la carn va heretar. És un final

per desitjar devotament.

William Shakespeare

Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n'hi ha prou de córrer més que una altre zebra.








Tretze Tristos Tràngols, Albert Sánchez Piñol

Crepuscle - Eclipsi

Eclipsi

En aquell silenci mortal, tots els detalls van

encaixar sobtadament amb un rampell d'intuïció.

Alguna cosa que l'Edward no volia que sabés.

Alguna cosa que en Jacob no m'hagués ocultat.

Alguna cosa havia provocat que els Cullen

i els licàntrops rondessin junts pel bosc

amb una proximitat perillosa.

Alguna cosa que jo havia estat

esperant de totes maneres.

Alguna cosa que sabia que tornaria a passar,

encara que desitgés amb totes les meves

forces que no fos així.

És que no s'acabarà mai?

Stephenie Meyer

Crepuscle

"Em vaig fer un tall al dit amb el paper. Me'l vaig acostar per veure si m'havia fet mal. Del tall diminut en va sortir un gota de sang. Llavors, tot va passar molt de pressa. "No!", va rugir L'Edward. Es va tirar sobre meu i em va llançar per sobre la taula . Tnat la taula com jo vàrem caure i es va fer un escampall de pastís, regals, flors i plats. Vaig ana a parar a sobre la trencadissa de vidres. en Jasper es va llançar contra l'Edward i el so de l'impacte va ser com el d'una esllavissada... Marejada i desorientada, vaifg apartar la vista de la sang de color vermell viu que em rajava del braç i vaig veure els ulls febrils de sis vampirs sobtadament assedagats..."

Stephenie Meyer

Recita aquell fragment, si et plau, tal com te l'he dit jo, com si et ballés sobre la llengua; però si l'has de dir cridant, tal com fant molts actors, més val que els doni a recitar a un pregoner. I no serris gaire l'aire amb les mans, així (imita a un actor dolent). Tracta'l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta i, per dir-ho d'alguna manera, en el remolí de la passió, has d'adquirir i produir, una temperança que hi doni suavitat. Ah! m'ofèn a l'ànima mateixa sentir un xicot d'aquests, tumultuós i emperrucat, esquinçant i esparracant una passió i eixordant als que seuen al pati, la majoria dels quals no és capaç d'entendre res més que les pantomimes incongruents i el soroll. Un dividu així, jo el faria fuetejar, per exegerar el paper de Tergament i fer més d'Herodes que el mateix Herodes. No ho facis, t'ho prego.

Tampoc no has de ser massa insípid; fes que et guií la teva pròpia discressió. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la Natura, perquè qualsevol exageració s'allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut i té encara la finalitat d'oferir un mirall a la naturalesa, mostrar a la virtut la seva pròpia imatge, a cada època i generació la seva forma i el seu estil propis. Ara bé: Si això s'exagera o s'amorteix, per més que faci riure els que no hi entenen, entristeix els que tenen seny, i la censura d'un d'aquests us ha d'importar més que tot un temple ple dels altres. Ah, he vist actuar comediants- i n'he sentit lloar d'altres- que, per no dir-ho d'una manera profana, sense tenir accent ni gesticulacions cristianes, ni paganes, ni tan sols humanes, es movien estufats i bramaven de tal manera que em feien pensar que havien estat creats per aprenents de la natura que no en sabien gaire, perquè imitaven la humanitat d'una manera totalment inhumana.

Hamlet de William Shakespeare

Una magnífica reflexió sobre el teatre dins el teatre.


Murmuri

POSSEÏT

"Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs

faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu.

I ets tu que indecentment t’has estimat per mi

fins al revolt:

saciada de tu,

ara t’excites,

te m'en vas darrerad’un altre cos, i em refuses la pau.

No sóc sinó la mà amb què tu palpeges."

de Gabriel Ferrater.

i quan no es troben les paraules propies, el millor es buscar-les amb un poema.

potcer no teu, pero no importa.

tronja per a quí només pinti amb negres(:

Poesia

Aquest és el poema de Maria-Mercè Marçal que dóna títol al blog. Espero que us agradi:

"Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."