"Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu.
I ets tu que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt:
saciada de tu,
ara t’excites,
te m'en vas darrerad’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges."
de Gabriel Ferrater.
i quan no es troben les paraules propies, el millor es buscar-les amb un poema.
potcer no teu, pero no importa.
tronja per a quí només pinti amb negres(:
3 comentaris:
Un dels meus poemes preferits... m'alegro que hagis descobert i fet descobrir als teus companys un gran poeta, Gabriel Ferrater.
si, de fet m'agrada.
ja saps, m'agraden aquells fragments que llegeixo cada dia quan em llevo, i per cada dia que passa, un vers gira pàgina. ja saps que m'agraden aquestes coses, jo sé que a tu t'agraden.
si, de fet m'agrada.
peixot(:
Molt maco :)
Publica un comentari a l'entrada