divendres, 30 d’abril de 2010

Colors



Groc espontani, alegria de la vida.

Roig passió, estímul del amor.

Verd esperança, pura naturalesa

Blau alegre, aire de la vida.


Groc irritant, eterna amargor.

Roig cruel, odiosa vida.

Verd impacient, enveja impulsiva.

Blau solitari, freda malenconia.


Negre etern, ansietat de morir.

Blanc pacífic, absoluta harmonia.

Blanc i negre, presència i soledat.


Diversitat, ventall de molts colors.

Significats, diferents emocions.

Cada color, una personalitat.

dijous, 22 d’abril de 2010

La vida són un seguit de fets que a priori no tenen relebància, nosaltres mateixos ens torturem pensant que ens mengem el cap amb tonteries.
Dons, no; no és aixi. Si tu li dones importància és important i punt. Tan se val el que als altres els pugui importar o no. Només és i serà important si ho és per a TU.
I no deixis que et diguin que no, perquè aleshores ho deixeràs estar, i quan sigui massa tard t'adonaràs del que significava realment.

Deixa't aconsellar, i escolta a qui es preocupa per tú, però pren tu la teva decisió. No corris el risc de més tard acavar culpant a algú altre per una equivocació que en realitat tansolspodies evitar.

diumenge, 18 d’abril de 2010

...ESTROFES...


Mirar cel enllà i albirar una estrella,
Pujar una muntanya per tocar la neu,
Des de mar obert veure ferma terra,
Pensar sols en tu i saber que ets meu.

* * *

Sé molt bé el vull, però no sé com fer-ho.
Sé molt bé el faig, però no té sentit.
Se molt bé el que sento però no goso dir-ho,
Jo sé que t’estimo i que et vull amb mi.

dijous, 15 d’abril de 2010

Segons, minuts, hores, dies,...


Molts segons en un sol minut, moltes hores en un sol dia. Molta gent en un sol planeta.
Segurament molts cops ens demanem el perquè de les coses, per què passa d'aquella manera i no d'una altra? No hi han gaires respostes, i les poques que hi han no tenen un dit de front. Necesitem una raó, un motiu que ens digui: “Aixó és així per aixó, és lógic? Si, doncs ho deixem estar. Següent tema!” Però gairabé mai és així. De debó, pensa què estic fent aquí?, Què sóc i què faig dins d'aquest cos?, També podría haver nascut allà, o en un altre temps, o no haver nascut senzillament. I què seré quan mori? Aniré a un altre lloc, o s'haurà acabat tot? I com em sentiré quan no senti res? Aixó no té lògica! M'agradaria tenir un mini-llibre d'aquells que et caben a les butxaques per apuntar totes les preguntes tontes que em pasen pel cap i intentar buscar respostes tontes per a aquestes. També m'agradaria venir més temps per investigar aquestes qüestions, i per cert, d'on ve el temps? I el Sol amb la seva claror? I el delicat reflexe de la Lluna a l'aigua del mar? I per què jo no volo i ells si? Masses preguntes de cop!

Potser no toco ni quarts ni hores, però com ja he dit, hi han molts minuts en una sola hora.

dilluns, 12 d’abril de 2010

Caçar sentiments

Quants esbossos hauré de fer abans que aconsegueixi expressar els meus sentiments. És gairebé impossible atrapar-los a les lletres. S’escapen de les mans com sargantanes entre les pedres, rellisquen d’entre els dits com el sabó, són ràpids com les fletxes. Els sentiments marxen, com les orenetes al final de l’estiu, però saps que al final sempre tornen.