dilluns, 12 d’abril de 2010

Caçar sentiments

Quants esbossos hauré de fer abans que aconsegueixi expressar els meus sentiments. És gairebé impossible atrapar-los a les lletres. S’escapen de les mans com sargantanes entre les pedres, rellisquen d’entre els dits com el sabó, són ràpids com les fletxes. Els sentiments marxen, com les orenetes al final de l’estiu, però saps que al final sempre tornen.

6 comentaris:

Lluna de Plata ha dit...

Molt bonic Cacaolat :)

Txell ha dit...

M'agrada molt, Cacaolat!

Huckleberry ha dit...

canalitzar els sentiments a través de l'escriptura ;)

molt bonic Cacaolat (:

Trista alegria ha dit...

curt però intens ;)
m'ha agradat molt cacaolat!

Lira ha dit...

ben cert, a vegades costa trobar les paraules. :D

Cacaolat ha dit...

Gràcies !

Vaig pensar en les rimes de Bécquer.