dilluns, 29 de desembre de 2008

Qualsevol nit pot sortir el Sol

El Jordi va pujar a l'autobús a dos quart de set del matí. Després de la darrera baralla amb la seva dona no havia pogut dormir bé. Aconseguí seure al costat de la finestra i, mentre pensava en el seu matrimoni fracassat, mirava les naus. Teníem el mateix aspecte de sempre: esferes ingràvides, aparentment metàl·liques, que en la foscor emetien una somorta llum vermella. Ja feia tres mesos que havien aparegut als cels de tot el món i, passada la sorpresa inicial, la gent s'havia acostumat a la seva presencia. "De la mateixa manera que jo m'he acostumat a barallar-me amb l'Eva", va pensar el Jordi tot tancant els ulls.El va despertar un rebombori creixent. Dins l'autobús la gent, molt nerviosa, parlava i mirava per la finestra. Alguns ploraven, constatà el Jordi amb consternació. Mirà el rellotge; eren les vuit del matí, ja hauria d'estar a punt d'arribar a la feina.Quan se n'adonà, el cor li començà a bategar amb força: a les vuit del matí encara no havia sortit el Sol.
***

A l'entrada veié com la recepcionista, una jove tímida i eficient, intentava amagar el plor amb candidesa. Altres companys que havien aconseguit arribar a l'oficina estaven aterrits; alguns parlaven pel telèfon mòbil; d'altres obrien els ordinadors per connectar-se a internet i obtenir informació sobre el que estava passant. S'havia decretat el toc de queda, i en baixar del autobús, els militars els hi havien dit que no podien circular pel carrer.De sobte, una explosió terrible va fer tremolar l'edifici sencer i, commocionat, el Jordi començà a resar en silenci. Al seu voltant, les veus dels companys, barrejades amb crits histèrics, s'afegien a la cerimònia de la confusió: "Ha començat ! Diuen que aprofitant la foscor, estan baixant de les naus"; "¿Quan de temps podrem viure si no torna a sortir el Sol ?"; "El fred, déu meu, el fred"; "Això és el preludi, el preludi de la invasió" ...

***

El Jordi es tancà al despatx, agafà el telèfon mòbil i trucà a l'Eva. Somrigué alleujat en escoltar-la; la veu de la seva dona tornava a ser la d'aquella noia que, a l'arena de Sitges, l'havia enamorat feia ja quinze anys.L'Eva encara era a casa, no havia pogut sortir per a anar a la feina. Estava espantada i se li notava a la veu.— Quant de temps durarà això ? Amor meu, vine així que puguis — digué entre sanglots.— Eva, estigues tranquil·la estimada, aviat tornaré a casa — mentí el Jordi.— Tinc por.— Jo també.Les llums de tota la ciutat s'apagaren. Per la finestra arribaven els sorolls dels disturbis: explosions puntuades per crits i sirenes. El Jordi s'estremí en la foscor.— T'estimo, per favor, no em deixis morir tan sola.Anava a respondre quan es tallà la trucada. "Jo també t'estimo", va dir-li a ningú mentre al cel negre les estrelles brillaven amb insòlita intensitat.I tot just eren les deu del matí.

Qualsevol nit pot sortir el Sol.
(relat trobat a internet)

http://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4

dimarts, 23 de desembre de 2008

ALEGRA'T PANXETA


Alegra't panxeta

que Nadal ja ve

menjarem sopeta

i neules també.


Ara ve Nadal,

el temps es refresca,

matarem el gall

i torrarem la cresta.


Alegra’t panxeta,

que Nadal ja ve;

menjarem carneta

i arrosset també.


Ara ve Nadal,

menjarem torrons

i amb una guitarra

cantarem cançons.


(popular catalana)

divendres, 19 de desembre de 2008

La sorra em recordava la seva refinada i suau pell, que tants plaers m’havia proporcionat al lliscar-m’hi.
La posta de sol, en canvi, em feia pensar en els seus tendres llavis, que amb tanta passió havia besat quan estava al meu costat.
Els arbusts del voltant, als seus arrissats cabells, que amb tant delit m’havia entossudit a acariciar.
I la mar, la mar em recordava al blau dels seus ulls quan em miraven i els hi queien una gota cristal·lina d’amor pur.
Malgrat tot, quan vaig mirar més bé al meu voltant, vaig veure que la boira ho difuminava tot, i que allí on no es veia res, jo hi veia un paisatge meravellós i màgic. Va ser en aquell moment, quan vaig entendre què era l’amor. Aquell amor pel qual havia gairebé mort de desig i passió. Aquell idil·li que em va fer tornar a la realitat i em va fer aprendre la realitat de l’amor.
Aprendre, bàsicament, que l’amor és cec.

Raiden

dilluns, 15 de desembre de 2008

Crepuscle - Eclipsi

Eclipsi
En aquell silenci mortal, tots els detalls van
encaixar sobtadament amb un rampell d'intuïció.
Alguna cosa que l'Edward no volia que sabés.
Alguna cosa que en Jacob no m'hagués ocultat.
Alguna cosa havia provocat que els Cullen
i els licàntrops rondessin junts pel bosc
amb una proximitat perillosa.
Alguna cosa que jo havia estat
esperant de totes maneres.
Alguna cosa que sabia que tornaria a passar,
encara que desitgés amb totes les meves
forces que no fos així.
És que no s'acabarà mai?
Stephenie Meyer

diumenge, 14 de desembre de 2008

Buit.
Em sento buit.
Buit d’ànima, buit de somnis.
Dintre meu no hi ha res, només desesperació per trobar el meu lloc, la meva il·lusió.
Com puc tenir un somni sabent que tot s’acabarà? Que res no es mantindrà?
La veritat és que no sé perquè segueixo dia a dia lluitant.
Potser per fe, fe a trobar aquella cosa que em faci lluitar dia a dia perseguint-la.
Fe a ser feliç, tant feliç com quan érem petits i un simple gelat ens omplia més que qualsevol altra cosa, quan l’únic que fèiem era córrer, jugar i riure. Quins records!
Però en canvi ara, què passa ara?
Boira.
Tot és boira.
Raiden

Podria...

Et podria descriure amb infinitat d'adjectius...
però...
lògicament...
no acabaria mai...

Et podria dir què bella tu ets...
però...
no acabaria mai...

Et podria dir quans defectes tens...
però...
no els trobaria mai...

Et podria dir tot el feliç que m'has fet sentir...
però...
no acabaria mai...

Et podria dir quan dolor i sofriment m'has causat...
però...
no vull que passis pel mateix...
així que...
millor no t'ho dic...
perquè...
malgrat que tu no m'estimis...
jo a tu...
si...

Crepuscle

"Em vaig fer un tall al dit amb el paper. Me'l vaig acostar per veure si m'havia fet mal. Del tall diminut en va sortir un gota de sang. Llavors, tot va passar molt de pressa. "No!", va rugir L'Edward. Es va tirar sobre meu i em va llançar per sobre la taula . Tnat la taula com jo vàrem caure i es va fer un escampall de pastís, regals, flors i plats. Vaig ana a parar a sobre la trencadissa de vidres. en Jasper es va llançar contra l'Edward i el so de l'impacte va ser com el d'una esllavissada... Marejada i desorientada, vaifg apartar la vista de la sang de color vermell viu que em rajava del braç i vaig veure els ulls febrils de sis vampirs sobtadament assedagats..."

Stephenie Meyer

dijous, 11 de desembre de 2008

EL TEU ABANDONAR


Abandona’m ara,
que els cucs em rossegen l’estómac,
em pessiguen el cor,
i m’enverinen el nerví.

Abandona’m ara,
que tu ets vulnerable.
Ara que et sento de molt lluny
i jo encara no et puc contagiar de fàstic.

Abandona’m ara,
que només el cucs em regiren l’estómac.
i escupo les forces,
per no arrossegar-te amb mi...
tants tants tants tants cucs que van començar a menjar del tronja.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Hospital per animals


Mil ocells i un gat.
I un porc enfadat fan guàrdia
a fora l'hospital per animals
per saber si el llop se'n sortirà.

No ho crec. Qui sap.

Diuen que és molt fort
i que no es morirà,
però és que és vell.
És vell i dolent i no té dents
i es podrirà a l'infern
com els dolents com ell,
del bosc i els contes.


Anímic : http://www.youtube.com/watch?v=EbEKoKMv_BM

dimarts, 9 de desembre de 2008

Posdata: T'estimo


Apunta a la Lluna i sabàs el que desitges.

Economia

Portar els dies rebregats a dins un sobre.

globussssshhhttt

fffffffffffffpujoIpujoIpujoIpujo
eeeeeeeeeeeeeepujoIpujoIpujoIpujo
mmmmmmmmmmpujoIpujoIpujo
***********************pujoIpujo
llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll..
'''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''..
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa..
mmmmmmmmmmmmm..
oooooooooooooooooooooO..
rrrrrrrrrrrrrrrrrrrRRRR..
**********************..
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa..
qqqqqqqqqqqqqqqqqqqq..
uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu..
eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeebaixo
sssssssssssssssssssssssssssssssss..
ttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt..
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa..
******************************..
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn..
IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII..
tttttttttttttttttttttttttttTU

dissabte, 6 de desembre de 2008

El subtítol de Desembre


Respires monosíl·labs,
i somrius a mitges.
Tens un posat fred,
i no tinc ganes de mirar-te més.
Et mostres quieta, implacable,
amb la mirada altiva, i un gest de insaciabilitat.
Creus que no entenc el teu cos,
sens dubte es tot aquest cos el que fa por.
Respires paraules,
i plores amb llàgrimes llargues.
Tens un posat mort,
i ara crec que ets tu qui no vol veure’m més.


Les paraules encongides, que s’han transformat en monosíl·labs...
...monosílabs que ara no pots ni dir-me.

·.s'apaga aquell tronja darrera l'aigua.neu

divendres, 5 de desembre de 2008

Paraules.
Paraules que s’escapen i no tornen.
Paraules que expulses de dins, equivocacions.
Paraules que sobren, a vegades, paraules que ofenen, d’altres vegades, paraules rídicules, penoses.
Tonteries.
Tonteries i més tonteries.
Perquè se’ns escapen? No podem controlar-les?

“No diguis mai res si el que dius no és més bonic que el silenci”.
Però tot i aixi perque ho diem?
Perque trenquem aquest preciat tresor?
Paraules.

Paraules que no s’haurien de pronunciar.
Tonteries.

Pallassades.
Raiden

dimarts, 2 de desembre de 2008

És la vida la que produeix l'amor? O bé és l’amor qui fa néixer la vida?
No és la vida la qui engendra l’amor, sinó que l’amor és la font de la vida, la fa créixer, la sosté, l’alimenta i la fa perdurar, la fa eterna.
L’amor li dóna ales a la vida. L’amor ens fa estimar la vida, dóna sentit a la vida, ens revela la bellesa de la vida. .

divendres, 28 de novembre de 2008

Allibera'm



Deixa’m dormir.
Deixa’m dormir i no em despertis.
Vull fugir, deixar aquest infern. Les forces per seguir endavant se m’han esgotat.
No puc més. No puc córrer, saltar, caminar, moure’m. He oblidat què és la llibertat. Diga’m amor meu, això és vida? Estar aquí estirat immòbil com un mort a la seva tomba és vida? Diga’m-ho amor meu, perquè jo ja no tinc ganes de continuar.
Sisplau, deixa’m volar i alliberar-me d’aquest turment. No puc aguantar més aquest sofriment.. Deixa’m obrir les ales i emprendre el vol.
Siusplau amor meu.
Allibera’m.
SORT PELS EXÀMENS!!!
Raiden

dimecres, 26 de novembre de 2008

Jo t’estimo quan refregues les mans brutes de sang a la meva camisa

i m'esquinces el pit

i em mossegues l’ànima.






Per què sóc jo qui t’esquinça

i et mossega

i et dessagna.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Mentre vaig romancejant dins el meu llit, tou i acollidor, no puc evitar pensar que m'hauré de llevar, perquè no puc aturar el temps.

La suau abraçada de les mantes em manté a recer del fred; i qui diria que després hauré de sortir al carrer a 4-8ºC? però, malauradament, no puc aturar el temps.

Ah, i el dolç coixí, que amb tota comoditat em deixa reposar el cap sobre seu! quan em llevi amb prou feines me'l podré aguantar jo mateixa. No obstant, no puc aturar el temps.

Tan còmode que estic, amb els ulls tancats, submergida en el meu món de somnis, qui vol despertar-se i trobar-se cara a cara amb la realitat? però el temps passa i no el puc aturar

El cervell, adormit, està massa a gust en aquest estat de somnolència; tot i així, d'aquí a una estona l'hauré de forçar a mantenir-lo despert. I és cert, ja que no puc aturar el temps.

Nineta

dimecres, 19 de novembre de 2008

Entre octubre & desembre


Es fixa en els seus peus, i recorda el dia en què comprà aquelles sabates. Han passat ja mesos, igual que han passat aquells dies, dies en què es creia tant, i en el fons no era res. Camina, i els seus passos es deturen, observa el vidre d'una botiga i li costa reconèixer el reflex que hi ha a l’aparador, ha canviat la forma, i no sap si la matèria és la mateixa. Mira endavant i veu un pas en fals, tot i així, sap que l’opció del pas endarrere no hi és. Cau la primera gota de la pluja, i seguit d'ella es fa una cortina d’aigua.
Encara queda tros per arribar a casa, i arrenca a córrer, deixant arraconat el que fins fa poc estava pensant. De mica en mica el fred tenyeix les seves galtes, i va entrant hivern dins del seu jersei.
En desembarcar davant de casa, respira, els cabells els porta molls i costa trobar la clau per obrir la porta. Es mira la mà, i creu que s’ha de comprar uns guants.
De segur que un altre dia, en tornar cap a casa, es mirarà les mans vermelles pel fred, i recordarà aquest pensament que acaba de tenir ara. Després d'això, involuntàriament s’adonarà que per sistema ho acabem emmagatzemant tot.
El que creus oblidat torna i el viscut sempre hi és.

Som màquines de fabricar records i a la vegada de crear o destrossar moments.

http://www.youtube.com/watch?v=nAB4vOkL6cE
(D’aquí poc el tronja quedarà amagat per la neu)

dijous, 13 de novembre de 2008


Explica l'antiga llegenda, que un nen que estava apunt de néixer li va dir a Déu:
- Diuen que m'enviaràs demà a la Terra però ¿com viuré tant petit i indefens com sóc?
- Entre molts àngels, en vaig escollir un per tu, que t'està esperant. Ell et cuidarà.
- Però aquí al cel només faig que cantar i somriure, això m'és suficient per ser feliç!
- No et preocupis per això, el teu àngel no pararà de cantar-te i somriure perquè siguis feliç.
- ¿I com entendre el què em diu la gent, si no conec l'estrany idioma que parlen els homes?
- El teu àngel et dirà les paraules més dolçes i més tendres que poguis escoltar i, amb molta paciència i amor, t'ensenyarà a parlar.
- Però he sentit que a la Terra hi ha molts homes dolents, qui em defenserà?
- El teu àngel et protegirà per sobre de la seva vida.
En aquell instant, molta pau regnava en el cel, però se sentien veus terrestres. El nen, apresurat repetia suaument:
-Déu meu, si ja me'n vaig diga'm el seu nom! Com es diu el meu àngel?
-En realitat, el seu nom no importa, però tu li diràs mama. (autor desconegut)

Les coses que no es diuen, solen ser les més importants.

Raiden

Descobriment (una cançó de Roger Mas)


Han estat uns quants anys per valls i muntanyes. Deixem cingleres i gorges, vòrtexs on la vida s'afanya a morir i renéixer constantment. Estem cansats del continu moviment i, ara sí, ens plau de contemplar la foto fixa dels estadis de la ment. Venir, marxar, canviar a poc a poc, sense pressa, sense avorrir-nos tan fàcilment.Encarem el curs de la vida i escollim sortir.


Sortim a la gran plana fèrtil i alentim el curs de la vida. Ja no tenim pressa per morir. Hem après a donar menys amor i menys dolor.

Ara tot pren el gris color de la pau, que no és sinó un univers de matisos on sentim la llum sense intermitències. Entrem al joc de les comoditats, les dolces preocupacions quotidianes que acaronen la pell de l'heroi cansat. Les cicatrius romandran impertèrrites per recordar-nos dia a dia el fulgor de batalles al crepuscle de la ment.

L'horitzó es dibuixa i comença a definir futurs. Antigues masies, ermites perdudes que emergeixen més enllà dels somnis. Podem tocar l'esdevenidor amb la punta dels dits, i ja no ens sentim tan forts ni tan petits com abans. Prenem mesura, per fi.


Aquest només és un fragment de la cançó, si la voleu escoltar sencera: http://es.youtube.com/watch?v=HiIp6_dhJ-8


La tristesa ja fa dies que ronda sobre meu.
Sobre el sol un núvol s'hi ha instal·lat en un dia de tardor.
Aquella tardor amb el vent fred i que fa que caiguin les fulles d'un color teula.
Tinc ganes d'arrencar a córrer i cridar als quatre vents.
Quan acabarà tot?

diumenge, 9 de novembre de 2008

Decobreix.(me)


En el terra d'una habitació es va començar a dibuixar un mapa.
Una línia perseguia la teva esquena per poder convertir-la en un terreny erosionat, però tenies fred i la força de les corbes relliscaven per la teva pell.
Eres un indret incedible, una cova tancada, un tros de costa que s’adormia a la sorra.
Resseguia el teu coll i pintava de vermell les teves galtes, restaves quiet i em miraves desitjant saber qui era.
Una carretera es va construir sobre la teva panxa, i com si formés una cremallera s’anaren obrint parts del teu cos, que encara no havien estat descobertes per ningú.
Vaig crear platges sobre els teus ulls i vaig traçar camins entre els teus braços, i tot i que no em deixares llegir-te les venes de les mans, sabia que la teva sang es coagulava cada cop que jo construïa una nova casa prop del teu clatell.
En el terra d'una habitació, en un diumenge normal i ple de novembre vas convertir-te en una nova zona geogràfica, on només jo sabia com trobar-te, on encara tu m'havies de conèixer.

Va ser primer el continent o el mapa?
Va ser primer la terra o la història?
Vaig ser primer jo a descobrir-te a tu?


Allà on comença tot hi ha una bombolla de
color taronja.
http://www.youtube.com/watch?v=SmVAWKfJ4Go

divendres, 7 de novembre de 2008

només un proverbi...


"No diguis tot el que penses, no facis tot el què pots, no et creguis tot el què escoltes, no et gastis tot el què tens, perquè, si dius tot el què penses, si fas tot el què pots, si et creus tot el què escoltes, si et gastes tot el què tens, arriba un moment en el qual dius el què no convé, fas el què no pots, jutges el què no veus i et gastes el què no tens."


proverbi àrab


per reflexionar una estoneta...

diumenge, 2 de novembre de 2008

Llibres que m'agraden


"Tot el que vulgarment anomenem amor -el desig, la passió, l'enamorament, la idealització de l'altre, vehement i sense sentit- no són sinó sentiments, sensacions i estats d'ànim; formes d'amor que tard o d'hora arriben a la fi, que invariablement sempre s'acaben. En canvi, hi ha altres formes d'amor que no s'acaben mai. L'amor de l'amic, per exemple. Perquè l'amistat, tan propera i alhora tan distinta de l'enamorament, no és sinó una altra manera d'estimar, una altra mena d'amor, potser la més perdurable, la més sòlida, l'única que ho pot sofrir gairebé tot i sobreviure."


La promesa, de Maria Jaén (ed. 62) és la història d'una vella amistat recuperada. L'Alícia i la Irene fa deu anys que no es veuen. L'amor va trencar els llaços d'una amistat que les unia des de petites. L'amistat es reprèn el dia que l'Alícia rep una cinta amb una gravació de la Irene, que es troba en una situació límit. El discurs de l'amiga, incòmode al principi, ajudarà l'Alícia a recuperar el passat i a comprendre que ha arribat el moment de complir una vella promesa.

dimecres, 29 d’octubre de 2008


Recorda aquells temps en que
Sobraven les paraules
En que jugàvem a llegir-nos la ment
I rèiem quan, i quan no,
Encertàvem
En que només fumava Camel

En que només ens desitjàvem.

No recordis quan llegíem Shakespeare,
Recorda quan només llegíem
Els cartrons dels paquets de cereals
Quan em deies vine, vine,
t’ensenyaré el meu món
des de on per la finestra
el món canvia els seus colors.

Ho recordaràs,
Sinó és en aquest Ara
Serà en un altra,
En un mar de fum de plata
De Malboro
I somriuràs
Miraràs el cigarro
I pensaràs que ja no t’agrada el Camel.

Recordo que...


Recordo que solíem passar llargues estones meditant, sense fer res, plantejant-nos el futur sense cap decisió convincent.
Recordo que cada cap de setmana ens trobàvem al mateix bar i que, setmana rere setmana, xerràvem de les mateixes coses: que l’estimo, que no l’estimo, que m’estima, que ara ja no, que em mira… I sempre arribàvem a la mateixa conclusió: necessitàvem una dosi d’alcohol.
Recordo que cantàvem i ballàvem pels carrers, que rèiem per res i que teníem una tonteria permanent. Ens rebel·làvem. Tot ens atabalava, però en el fons sabíem que no era res.
Recordo que ens entrava un insuportable mal de cap abans de cada examen i que les ungles ja passaven a ser inexistents en acabar la setmana.
Recordo que, pensant-hi ara, era feliç. Tenia la sensació de no ser-ho, volia ser com ara, volia marxar ben lluny, volia refer la meva vida i no tornar, volia...
Recordo que somiava però ja no recordo com tornar a fer-ho. Tocar de sobte de peus a terra és un cop fort; adonar-te de que estaves tan equivocada et deixa esmicolada per dins i, poc a poc, has d’anar reconstruint els pedaços (i podries passar-t’hi la vida).
Recordo que volia créixer per convertir-ho tot en record; perquè recordo que un dia vaig pensar que algun dia recordaria tot això.


aquestapordecréixer.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Obrir els ulls,


i passejar al teu costat, amagada sota un gorro de llana.
Tancar-los,
i imaginar com m'estàs mirant mentre tremolo de fred.
Obrir-los,
enamorar-me.
Tancar-los,
per retrobar-me amb aquest pessigolleig que em treu la gana.
Obrir-los,
per saber que és primavera, i que no deixes mai de sorprendre'm .
Tancar-los,
i enamorar-te.
Obrir-los,
i riure amb el teu somriure.
Tancar-los,
per menjar-me'l.
Obrir-los.
Sentir-te a tu, veure'm a mi, desafiant la calor de la platja a l'estiu.
Tancar-los,
cada nit al teu costat,
Obrir-los,
cada matí si sé que ets amb mi.
Tancar-los,
quan tu no hi ets per jugar al meu passatemps preferit (que és recordar la localització exacte de totes les teves pigues! jeje).
Obrir-los,
per veure cada bogeria que fas per mi.
Tancar-los,
i deixar-me portar pels aires de la tardor. Uns aires ensopits, però que no em treuen les ganes d'aturar ara mateix el tic-tac del rellotge. Somiant que el temps no passa, que tu et quedes amb mi i que aquesta vegada és per sempre. Desitjant que no te'n vagis de la mateixa manera que vas arribar, en un obrir i tancar d'ulls.
Però tinc por. Tinc por perquè he après que en l'instant que dura un parpelleig, tot pot canviar. Perquè sé que els canvis m'espanten... I que la vida és això! CanviarcanviarcanviarcanviarcanviarcanviarIcanviar. (i sempre en un obrir i tancar d'ulls)

Metamorfosis de Ceba


Et va caure la pell de monstre,
i és va despullar el teu cos allà mateix.
Segurament les cames et van fallar,
seguint un vol de papallones.
Un mal de panxa s’obria dins teu,
quan de cop és van encendre els llums.
Haguessis volgut dir: Hola!
Però la seva cara era de un adéu.
Una pantalla pàl·lida et va cobrir la cara,
i algunes llàgrimes van impactar amb les teves mans.
És va acabar l’aire,
i el buit va xuclar l’habitació.

Quan més oblides les altres pells i deixes entreveure la real,
sovint és quan és perd la màgia.

Tot allò interessant deixa de ser-ho.
I sota una capa se ni amaga una altre, creant metamorfosis de ceba. (de aquell color tronja)


dijous, 23 d’octubre de 2008

¡Tots necessitem recordar com pot ser-ne de bonica la vida!


- Enamorar-se.
- Riure fins que et faci mal la panxa.
- Trobar milers d'emails quan tornes de vacances (encara que siguin de publicitat).
- Un bany d'escuma ben llarg.
- Ningú davant teu a la cua del súper.
- Una mirada especial.
- Engegar la ràdio just en el moment en què està sonant la teva cançó preferida.
- Estar al llit escoltant el soroll de la pluja i observant com les gotes piquen contra la finestra.
- El perfum de les tovalloles calentes esteses al sol.
- Un pot de nocilla.
- Rebre una trucada d'algú amb qui feia molt temps que no parlaves.
- Una xerrada bonica amb una persona que t'importa.
- Riure's d'un mateix.
- Córrer sota les tempestes d'estiu.
- Riure sense cap motiu.
- Despertar-te i adonar-te que encara pots dormir unes quantes hores més.
- Tenir un somni bonic.
- Trobar-te un amic pel carrer i veure que hi ha coses que no canvien mai.
- Trobar diners a uns pantalons que feia anys i panys que no et posaves.
- Sentir accidentalment que algú diu alguna cosa bona de tu.
- Aquelles pessigolles cada vegada que veus "aquella" persona.
- Fer servir el jersei de la persona que t'agrada i que encara se senti la seva olor.
- Passar la nit en blanc i observar com surt el sol a les sis del matí.
- Tenir a algú que quan no hi siguis se n'adoni.
- ETC...
SORT AMB LES NOTEEEEES!!!^^

Raiden

dimecres, 22 d’octubre de 2008


Dir-vos com ara la pluja pot ser ja després de tant de temps infinitament clara, suau i nodridora sobre aquests cos nu d'adolescent.
La pluja ara, llisa i fosca també com una esquena, augmentant el risc vora els paranys, els precipicis, les teranyines, el teu risc d'amant o de suïcida.
Els vidres tenen, o el espills, irisacions de magnòlies, però, com explicar-nos la flaire del seu perfum?
Tancar els ulls amb la son suficient per a somiarte un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l'oblit necessari on tants de cops t'he esperat.
Però, digue'm, què en faré, de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?

Començo a inventar-te...

Te deix, amor la mar com a penyora, Carme Riera

dilluns, 20 d’octubre de 2008


-Jo crec que també hi ha ocells que no estan bé del cap. Igual que hi ha persones boges, el mateix els ocells. I hi ha ornitòlegs que passen tot el dia darrere un ocell. Passen setmanes i setmanes darrere un ocell. Perseguint un corb, per exemple. I vigilen els costums del corb, i com menja i com dorm... i ho apunten en un quadern. I deprés publiquen els apunts, i treuen un llibre amb pastes dures, amb els costums del corb. Però aquest corb podria ser perfectament un corb boig, i els costums d'un corb normal i els d'un corb boig pot ser que no siguin els mateixos. Igual que les persones. Llavors el llibre no val per a res. Però encara que haguessin perseguit un corb normal, és possible que tampoc no servís per a res, perquè pot ser que al món hi hagi més corbs bojos que corbs normals. Igual que les persones. Bojos diferents, es clar. Igual que les persones. I nosaltres llegim el llibre i ens pensem que tots els corbs fan les mateixes coses. I amb els documentals passa el mateix...


-De cada deu corbs, set estan bojos segur- Simon.


-O nou... - Gur.


-També hi deu haver ocells miops, no?- Simon.


- Milers... - Gur [...]






Vredaman, Unai Elorriaga

Cuac,Cuac.


Hi havia una vegaada un aneguet petit petit que en el fons no era tan petit, però ell deia que es veia gran gran, encara que els altres el veien petit petiiit. L'aneguet era tot bufóo, però no sabia volar. nono. Perquè els ànecs volen per si no ho sabíeu. I i ell veia com els altres ánecs del seu voltant volaaven i volaven i ell per més que ho intentava no podia.

Un dia estava tan empipaat, que va marxar tot tristot a passejar i a veure món. caminant esclar, i va caminaar i caminar enmig de muntanyes i muntanyes. Fins que (trompetes) i (tambors), ben despistat que anava, i es va entrebancar amb alguna cosa. Ell es pensava que era una pedrota però se la va mirar i nono, no era una pedra sino que era una tassa de cafè! Ben sorprès que estava ell, què hi feia una tassa de cafè al mig d'un caamp tota solitària. Ningú no ho sabia. L'aneguet (que no era l'aneguet lleig eh?! ja he dit que era ben bufó), doncs l'aneguet, li va dir a la tassa a veure què feia ella allà, tan petitona i tan sola, però mai de la vida la tassa li va contestar aquesta pregunta, però ella estava allà per treure's el passat del damunt, i estava tota ella un xic estancada pobra Però com que estaven allà al mitg,sols solets que ningú els anava a veure, es van fer amics, que amics que es van fer! fins i tot la tassa li cantava una cançó cada dia abans de anar a dormir a l'aneguet, cada dia eh? sempre sempre li cantava la mateixa cançó, sht, però aìxò és un secret entre ells dos. L'aneguet s'adormia amb un somriure ala llavis.


Un bon dia tots dos van veure que havien de fer un pas, un petit pas que era molt important i que els canviaria la vida. La tassa, li ensenyaria a volar. A poc a poc, perquè no hi havia cap pressa. La tassa havia observat durant molt de temps com volaven els ànecs. Cada dia feien un pas endavant per aconseguir volar ben alt ben alt (tots dos eh? la tassa de cafè pujaria amb ell). I de mica en mica va arriba un dia que van volaar uns metres, un altre dia una miqueta més i de mica en mica va arribar un dia que es van enlairar, tots dos. Van volar i volar, fins no parar. Van descobrir coses inimaginables, camps, jardins, girasols... també van passar tempestes aixoplugats a dins una cova acurrucats. Els agradava això.


Van arribar tan i tan lluny que fins i tot van sortir d'aquest planeta i van anar a parar a la lluna.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Temps de descompte.



Va tornar a riure's de mi, just en el moment en el que em vaig creuar altre cop amb aquella mirada. Va ser un instant d'aquells en que tanques els ulls durant uns segons i fas una mescla d'un passat proper i un futur que es troba només a quatre passes. Una mescla de la qual en resulta aquella il·lusió que et dibuixa un somriure, que desapareix just quan tornes a obrir els ulls, per adonar-te que la mirada que esperaves que et parles, de nou, ha passat de llarg.


Potser aquesta situació ja no es nostre, i ara només és meva. Potser ningú em va enganyar, i vaig ser jo mateixa que em vaig posar la vena als ulls. Potser vaig caure jo sola, i ningú em va empènyer a fer-ho. Potser acabaré descobrint que la meva única enemiga sóc jo mateixa, la que s'amaga darrera els seus desitjos, quan aquests dissimulen darrera la por.
Tinc la sensació de que la vida sempre va a contratemps.
O potser sóc jo la que sempre reacciona en temps de descompte...
Just quan el destí novament es riu de mi.
Un moment abans de que jo pugui riure'm d'ell.

el camí està ple de grava


El camí està ple de grava, i decideixes posar-te a córrer, la direcció no és la que alguns volen, però a tu no et fa por anar fins allà. Sovint mires enrere per veure qui encara observa els teus passos i cada cop és més reduït el nombre de gent que hi veus.
Alguns encara et criden perquè tornis però tens les orelles acostumades el vent, alguns intenten seguir-te però els seus passos no són els mateixos que els teus.
Fa fred i el teu alè és glassa, les teves cames comencen a defallir, mires enrere i la boira cobreix la única persona que encara mira com corres.
T’aturés i intentes encertar de qui es tracta, però desisteixes i tornés a mirar el camí. El camí està ple de grava però encara queda algú que creu que el pots córrer, encara queda algú que creu que ho pots fer.


-entre arbre i arbre neix un taronja

Sonava:
http://www.youtube.com/watch?v=BTl0QEULDA8

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Això no és legítim.
Això que fas, no ho és gens
de legítim.
Crido.
I sé que esperes
veurem caure.

M’esperes.

Qui et dona permís per estibar-me
i llençar-me entre les dents del dubte.

dijous, 16 d’octubre de 2008


El futur es presenta difícil, ja ho ser, però els començaments tampoc van ser molt encoratjadors. Al principi, abans de conèixer a la persona que va orientar el meu rumb, pensava que la meva actitud tenia una mica que veure amb el meu origen social, i aquestes evasives que alguns els busquem a la delinqüència i a la drogoaddicció.

Sabeu? Crec que he après més en aquests últims mesos, que en tota la meva vida passada. Ja no em fa por parlar d'una forma un poc més culta, menys ordinària. He passat d'amagar els llibres de poesia en el més profund del meu morral, a dur-los ben orgullós sota l'aixella, sense preocupar-me que GeBé, o altres d'igual mena, em diguin “cursi” o ”romàntic de merda”.

No obstant això, les coses han canviat per a mi massa ràpid, i encara segueixo en procés d'adaptació.

Us explicaré la meva història.

Així es tal i com començar (El diable en els talons, de José Pellón), si podeu llegir-lo us el recomano.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

L'amor no correspost

"Per algunes persones, de forma inexplicable, l'amor s'apaga. Per altres, l'amor senzillament se'n va. Si bé és cert, per suposat, que l'amor també pot trobar-se, ni que sigui solament per una nit. No obstant, existeix una altra clase d'amor, el més cruel, aquell que pràcticament mata a les seves víctimes. Es diu amor no correspost. La majoria de històries d'amor parlen de persones que s'enamoren entre sí, però, ¿què passa amb els demés? ¿Qui explica la nostra història? La d'aquells que ens enamorem sols, que som víctimes d'una aventura unilateral, que som els maleïts dels éssers estimats, els éssers no estimats, els ferits que es valen per sí mateixos, els discapacitats sense plaça d'aparcament reservada. Doncs bé, ara mateix estàs veien a una d'aquestes persones."


(Extret d'una molt bona película: the holidays)




SORT PELS EXÀMEEEEENS!!!



Raiden.

T'escric.

No puc evitar dir que em moro de ganes de tenir-te aquí, amb mi. No puc suportar saber que estàs tan i tan lluny. I sento que se m’escapa l’oportunitat de conèixer-te, de parlar-te, de veure’t, de tocar-te i sentir-te tan a prop.
I em sento vella; en tinc disset acabats de fer i em sento vella. Perquè sé que se m’acabarà la vida i mai ens haurem creuat, perquè estic convençuda de que mai compartirem la mateixa habitació.
Mai serem dos.
Tu seguiràs amb la teva vida, triomfaràs encara més, arribaràs on no imagines. Seràs molt feliç.
I jo em quedaré aquí, al meu racó, admirant-te desde la llunyania.

dimarts, 14 d’octubre de 2008


Hi havia una vegada un pagès gros i lleig
que s’havia enamorat (com no?)
d'una princesa preciosa i rossa....
Un dia, la princesa –vés a saber per què-
va fer un petó al pagès lleig i gros...
i, màgicament, aquest es va transformar
en un esvelt i ben plantat príncep.
(Almenys, així el veia ella...)
(Almenys, així es sentia ell...)

(publicat a Cartes per la Claudia, RBA, 2005. de Jorge Bucay)

diumenge, 12 d’octubre de 2008

El nen i el gelat de xocolata


En els dies que un gelat costava molt menys que ara, un nen de deu anys va entrar en una gelateria i va assentar-se a una taula.

La cambrera va anar a atendre'l i el nen li preguntà:

- Quant costa un gelat de xocolata i maduixa?

- Cinquanta pessetes.- Va respondre la cambrera.

El nen va treure el moneder de la butxaca i va examinar el número de monedes que tenia.

- Quant costa un gelat de xocolata sol?- Va tornar a preguntar.

Unes quantes persones estaven esperant per una taula i la cambrera ja estava una mica impacient.

- Trenta-cinc pessetes.- Va dir bruscament.
El nen va tornar a contar les monedes.

- Vull el gelat de xocolata sol, doncs.- Va dir el nen.

La cambrera va portar el gelat, va posar el compte a la taula i se'n va anar. El nen va acabar el gelat, va pegar a la caixa i se'n va anar. Quan la cambrera va tornar, va començar a netejar la taula i llavors li va costar encaixar el què va veure:


Allà, posat ordenadament junt amb el platet buit hi habien quinze pessetes, la seva propina.




(Autor desconegut)

Llibres que m'agraden


Perdona si et dic amor, de Federico Moccia. Un llibre per passar l'estona. Una història d'amor que enganxa, que fins i tot fa una mica d'enveja, però que no aporta res de nou. Una lectura per desconnectar i somiar una mica!

Federico Moccia s’ha convertit en el gran fenomen editorial italià dels últims anys, amb més de tres milions de llibres venuts. La seva tercera novel·la, Perdona si et dic amor, amb vendes que superen el milió d’exemplars, ha passat a ser un veritable punt de referència per a diverses generacions de lectors, que es veuen reflectits en l’autenticitat de la seva història. Ambientada als romàntics carrers de Roma, és una involuntària guia alternativa d’aquesta ciutat. Desitjosos de conèixer els escenaris d’aquesta love story contemporània, joves de tot el món busquen els consells que apareixen disseminats per tot el llibre per descobrir on menjar les millors pizzes o assaborir els gelats més exquisits.

La contraportada resumeix el llibre d'aquesta manera: La Nikki i l'Alessandro xoquen en una travessia del Viale della Moschea, en ple centre de Roma. La Nikki deixa la seva moto lligada en un pal i l'Alessandro l'acompanya a l'institut amb el cotxe. Ell es compromet a fer-li de xofer i a dur-la a tot arreu mentre ella tingui la moto al mecànic. D'aquesta relació accidentada, en neix una amistat ben especial, però la Nikki i l'Alessandro es porten vint anys i tenen vides molt diferents. Ella està a punt d'acabar el batxillerat, ha tallat amb el seu nòvio perquè no la deixava respirar i viu el present a flor de pell, amb optimisme i entusiasme. L'Alessandro, en canvi, és un creatiu publicitari amb una gran trajectòria, però que es troba sol i desenganyat de l'amor després que la seva companya l'hagi plantat justament quan ell s'hi volia casar. De resultes del xoc entre l'Alessandro i la Nikki, assistim als meandres d'una relació insòlita, plena d'humor i tendresa, que els amics de l'un i de l'altra veuen a vegades amb malfiança i a vegades també amb una gran enveja.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Recita aquell fragment, si et plau, tal com te l'he dit jo, com si et ballés sobre la llengua; però si l'has de dir cridant, tal com fant molts actors, més val que els doni a recitar a un pregoner. I no serris gaire l'aire amb les mans, així (imita a un actor dolent). Tracta'l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta i, per dir-ho d'alguna manera, en el remolí de la passió, has d'adquirir i produir, una temperança que hi doni suavitat. Ah! m'ofèn a l'ànima mateixa sentir un xicot d'aquests, tumultuós i emperrucat, esquinçant i esparracant una passió i eixordant als que seuen al pati, la majoria dels quals no és capaç d'entendre res més que les pantomimes incongruents i el soroll. Un dividu així, jo el faria fuetejar, per exegerar el paper de Tergament i fer més d'Herodes que el mateix Herodes. No ho facis, t'ho prego.

Tampoc no has de ser massa insípid; fes que et guií la teva pròpia discressió. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la Natura, perquè qualsevol exageració s'allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut i té encara la finalitat d'oferir un mirall a la naturalesa, mostrar a la virtut la seva pròpia imatge, a cada època i generació la seva forma i el seu estil propis. Ara bé: Si això s'exagera o s'amorteix, per més que faci riure els que no hi entenen, entristeix els que tenen seny, i la censura d'un d'aquests us ha d'importar més que tot un temple ple dels altres. Ah, he vist actuar comediants- i n'he sentit lloar d'altres- que, per no dir-ho d'una manera profana, sense tenir accent ni gesticulacions cristianes, ni paganes, ni tan sols humanes, es movien estufats i bramaven de tal manera que em feien pensar que havien estat creats per aprenents de la natura que no en sabien gaire, perquè imitaven la humanitat d'una manera totalment inhumana.

Hamlet de William Shakespeare

Una magnífica reflexió sobre el teatre dins el teatre.


Murmuri

dimecres, 8 d’octubre de 2008




*Memòries d’Idhun*

Recomano aquesta trilogia anomenada Memòries d’Idhun de Laura García Gallego, ja que és un dels millors llibres que he llegit d’aquesta mateixa autora.
Aquesta trilogia, és principalment del gènere de la fantasia, però també hi ha parts amoroses i d’éssers sobrenaturals.
És un llibre que et fa posar molt dins la història i en certa manera també et fa pensar.
A continuació poso la part de darrera del llibre…però per a saber com continua l’haurem de llegir…jaja
"El dia que es va produir a Idhun la conjunció astral dels tres sols i les tres llunes, Ashran el Nigromant es va fer amb el poder en aquell planeta. Al nostre món, un guerrer i un mag exiliats d'Idhun han format la resistència, en la qual també hi ha Jack i Victoria, dos adolescents nascuts a la Terra. L'objectiu del grup és acabar amb el regnat de les Serps alades, però Kirtash, un jove i despietat assassí enviat per Ashran a la Terra, no els ho permetrà"

Idhunita*

dilluns, 6 d’octubre de 2008

' T & ' M



Obre’t,
els forats de vida que tens a la pell.
Tanca’t,
les marques d'ahir que avui encara portes.
Respira’t,
abans no s’acabi l’aire.
Ofega’t,
en trossos de cançons.
Parla’m,
del que encara no sé de tu.
Escolta’m,
encara que no sàpiga què dir-te.
Somia’m,
però en forma de conte,
Oblida’m,
quan t’ho demani.
Marxa’m,
lluny quan et vulgui perdre.
Deixa’m,
adonar-me que no hi ets.
Apareix-te’m,
quan menys m’ho esperi.
Crea’t,
un illa,
I convida’m a quedar-m’hi sempre.
Tot el que comença amb 'T s'acaba amb 'M.
Ara, prefereixen les mandarines abans que les taronges*

Les granotes dins la nata



Hi havia una vegada dues granotes que van caure en una recinte amb nata.
De seguida van adonar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espessa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. notaven que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".
Dit això va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.
L'altre granota, més persistent o pot ser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora"
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i sacsejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrament.

Jorge Bucay
Escolta'm

Aquest conte el vaig llegir va dos anys i encara ara em fa reflexionar. Espero que a vosaltres també!
Jara

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Només són paraules



Paraules i més paraules. Paraules que canten. Paraules que es diuen i al mateix instant s'obliden. Paraules en un ascensor o sota l'aigua gelada del mar. Potser precipitades, potser massa reflexionades. Paraules d'amor, senzilles i tendres (o això diuen). Paraules que menteixen i fan mal (o potser és per la dimensió de la veritat que amaguen). Monosíl·labs que t'ataquen en el moment en el que esperaves rebre una gran explicació. Monòlegs que t'ofeguen quan només necessitaves sentir un si, o un no. I bla-bla-bla
Paraules i més paraules. Paraules que són caçades al vol i injectades a les orelles, de tal manera que fins i tot un sord les podria escoltar. Potser fins i tot imaginem paraules. Somiem amb paraules. Repetim mentalment paraules que no ens cansem d'escoltar . Em refereixo a paraules d'aquelles que pensem que haurien de passar a l'historia. Que a partir d'elles es podria fer un llibre i potser fins i tot una pel·lícula. I guanyar Oscars i mils de premis literaris, per adonar-nos de que una paraula ho pot canviar tot. I bla-bla-bla.
De fet, ara penso que m'és indiferent s'hi hi ha paraules que són punyals, si n'hi ha que s'obliden, o que es capgiren. Perquè avui em quedo amb la teva paraula. Avui vull conviure amb un silenci que només podrà trencar la teva paraula. Aquella que m'has dit, quan jo he dit que m'havien dit, que bla-bla-bla.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Aquest silenci


Jo us vull deixar amb un poema que em van ensenyar de petit i que m'agrada tornar a llegir:


La Tarda molt intensa m' ha portat

aquest capvespre plàcid.

Reposo els ulls cansats

en l' ordre dels prestatges plens de llibres,

en l'ordre de la cambra.


Es fa fosc lentament, s' encenen llums,

i és més pausat el batec de la vida.


Estimo aquest silenci i aquesta hora

i més ara que em gronxa fins perdre'm

en el record de tu

que mai no m'abandona


Miquel Martí i Pol


Enviat per Pepe Botella

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Urà recomana una poesia


He llegit els poemes que heu enviat i m'agraden molt. Us envio aquest de Joan Salvat-Papasseit, a veure què us sembla:



Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.


De tant que és jove enamora el seu pas

—qui no la sap quan la veu s'enamora.


Perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.


Urà

dilluns, 29 de setembre de 2008

Conte sense U

Si escric sense la "u"
puc parlar fins i tot del cansament que sento,
del jo,
del que tinc,
del que em pertany...
Fins i tot puc escriure d'ell,
d'ells,
i dels altres.
Però sense la "u"
no puc parlar de tu,
del que és teu,
del que és seu,
ni tan sols del que ens uneix.
Això és el que em passa...
De vegades perdo la "u"
i deixo de poder parlar-te,
pensar-te, estimar-te, dir-te.
Sense "u", jo em quedo però tu desapareixes...
I sense poder anomenar-te,
¿com podré gaudir-te?
Com en el conte... si tu no existeixes
em condemno a copsar el pitjor de mi mateix
reflectint-se eternament
en el mateix
exactament el mateix,
mirall
estúpid.

Jorge Bucay
Contes per pensar

diumenge, 28 de setembre de 2008

Solituds acompanyades

Obrint els ulls al món.
Obviant-te a un mateix.

Infinitat de persones,
tanmateix una xifra calculable.
Milers d’històries diferents,
tan semblants al mateix temps.

Vides solitàries,
enmig de la multitud.
Incomprensió,
entre la societat de la comprensió.


Problemes sense solucions.
Histories sense final.
Preguntes sense resposta.
Camins solitaris.

Persones lluitant per sobreviure.
Vides oblidades.
Persones lluitant per destacar.
Relats d’actualitat.

Observant a l’exterior
Oblidant per descobrir.

Llibres que m'agraden


"Era una nena.
A l'Alemanya Nazi.
Ja anava bé, que descobrís el poder de les paraules."

Quan vaig acabar La lladre de llibres, de Markus Zusak estava feta un mar de llàgrimes. El llibre em va fascinar, em vaig deixar emportar per la Liesel Meminger; en Rudy, el nen que tenia els cabells del color de les llimones; en Hans i la Rosa Hubermann i també en Max, el jueu amagat al soterrani. És un llibre que parla amb ulls d'infant d'un tema tan dur com el de l'Alemanya Nazi, amb ulls d'infant però passat pels sedàs d'una narradora tan poc simpàtica, però també tan sensible -per molt estrany que pugui semblar- com la Mort. Una novel.la dura, però alhora molt tendra. Un cant a a la vida, a l'amor, a l'amistat, a la solidaritat i, sobretot, a la lectura. Realment fantàstica i totalment recomanable.

Si no l'heu llegit, animeu-vos-hi!

divendres, 26 de setembre de 2008

AL·LÈRGIA

Creus que les pors amb el temps se superen, que sol o sola acabes menjant-te el temps. Aquell temps que creies que abans se’t menjava a tu....
Parles de seguretat, mentre es formen mil bombolles al teu voltant, són d'il·lusions. I a mesura que veus que et creixen pors noves,les bombolles es trenquen. un sabó t’entela la vista i no permet que vegis el gran àpat que el temps està fent amb tu.
De lluny se sent aquella música tan trista, aquella lletra que sap com fer-te plorar.
En aquests casos és millor donar la culpa a la tardor, dir que tot és una gran al·lèrgia aquesta estació i fer veure que queda molt poc per l’hivern.

I mentrestant tot això passa, un taronger espera la primavera.
Per molt que el taronja sigui color d'aquesta època també li agrada tenyir-se a l'abril.

De lluny sonava: EL CHICO CON LA ESPINA EN EL COSTADO - Pasado

Simplement m’agrades així

Simplement m’agrades així, et valoro tal com ets. Em fas ser feliç; amb el teu somriure, les teves bromes, les teves carícies, les teves paraules, em fan creure verdaderament que m’estimes. M’ agrades així, a vegades una mica pesat, una mica burro però m’agrades així, no necessito res més per ser feliç amb tu. Si estic amb tu és per tot això i perquè t‘estimo, no m’agrades de cap més manera, només així. I m’agrada dir-te: - Ha set genial, m’ho he passat molt bé.- M’agrada que em diguis això!I a part d’això moltes altres coses que et dic perquè sàpigues que el que fas, el que em fas m’agrada.Però a mi també m’agrada que m’ho diguin, que em diguin que he fet una cosa malament però també que n’he fet de bé, que alguns cops no et demostro que t’estimo, però la majoria de cops que ho faig que em diguis que t’agrada com faig per demostrar-t’ho. Que t’agrada la meva manera d’estimar, que t’agrada passar els moments amb mi, que t’ho passes bé, que amb el que fem en tens prou i més que prou per estar bé amb mi i per ser feliç, que t’agrada el que et faig... En resum; a mi també m’agrada!



I aquí un text que vaig escriure fa dos anys...l'he llegit ara i he pensat...patètic!

Ja direu què us sembla!


Lluna

dimecres, 24 de setembre de 2008

I després, agur.

Calia tornar i replantejar-se la vida.

Un buit, un buit és el que queda quan un marxa. Un buit que s’eixampla quan hom marxa. És com tenir la sensació de no poder tornar-lo a omplir mai més; tenir la certesa de que tot queda allà.
I mires enrere, un ahir no massa llunyà que encara enyores i se t’emporta la vida.
El paradís que trepitjares, l'il·lusió compartida, les ganes de superar-se i gaudir plegats de la mar..., no és res més que un record, perquè calia tornar;
però també replantejar-se la vida.
un estiu a Euskadi*



POSSEÏT


"Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs

faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu.

I ets tu que indecentment t’has estimat per mi

fins al revolt:

saciada de tu,

ara t’excites,

te m'en vas darrerad’un altre cos, i em refuses la pau.

No sóc sinó la mà amb què tu palpeges."



de Gabriel Ferrater.


i quan no es troben les paraules propies, el millor es buscar-les amb un poema.

potcer no teu, pero no importa.


tronja per a quí només pinti amb negres(:

Les meves cançons

Us deixo una cançó del meu grup. Espero que us agradí la vam escriure entra jo i el guitarra:

Buscant el meu món
Vaig caminant, perdut, sense rumb.
Ja s’ha fet de nit.
Miro enrere i no veig res,

Imagino que hi ha un món millor
En alguna part de l’univers
Però en el fons se que no és veritat
Tot ha canviat!

Buscant el meu món jo m’he perdut,
No tinc on anar
Només vull tornar volar.

Buscant el meu món jo m’he perdut
No tinc on anar
Només vull tornar-ho a intentar

Passen les hores i els dies,
Segueixo buscant sense rumb,
Hi ha molts camins
Però només en puc triar un.

Per què necessito ser feliç?
No ho sabem ni tu ni jo
Però ja n’hi ha prou de plorar
Tornem-ho a intentar!

Buscant el meu món jo m’he perdut,
No tinc on anar
Només vull tornar volar.

Buscant el meu món jo m’he perdut
No tinc on anar
Només vull tornar-ho a intentar

M’agradaria tornar a començar
Però ara ja és massa tard

_Tot s’ha acabat.

© Subliminal minds 2008
23 / setembre / 2008 11:06

dilluns, 22 de setembre de 2008

Els poemes i les cançons m'encanten!

Sobretot la de viu-la, la veritat és que quan l'escolto se'm posen els pèls de gallina.

Posaré un altre poema quan el trobi :)

diumenge, 21 de setembre de 2008

VIU-LA

VIU-LA - FILIPPO LANDINI

Avui em llevo un altre cop.
Estic content de ser qui sóc.
Tenir-te aprop em fa feliç.

Surto corrents cap al carrer.
El dia sembla diferent.
Avui la gent ja no té pressa.

Avui tinc ganes de cridar.
Que tens la vida al teu davant.

Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat.
Sempre més amb tu.

Torno a trobar tres mil raons.
Per no tenir por d’aquest món.
Si lluitem junts no hi ha barreres.

El viatge és llarg, això és veritat.
Però no caldrà que ens aturem.
Aquí tindràs la meva mà.

Avui tinc ganes de cridar.
Que tens la vida al teu davant.

Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat.
Sempre més amb tu.
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat.
Sempre més amb tu.

Viu-la, no deixis mai de somiar,
Sempre estaré al teu cosat.
Sempre més amb tu.

Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat.
Sempre més amb tu.
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar.
Sempre estaré al teu costat.
Sempre més amb tu.



Aquí us deixo una cançó que crec que hi té molt a veure amb el títol del blog.
Anna.

llavors ja no hi haurà solució




És un text que hi ha a l'agenda que tenim aquest any, a veure què us sembla:

"Només després d'haver tallat el darrer arbre,
només després d'haver contaminat el darrer riu,
només després d'haver pescat el darrer peix,
només llavors us adonareu que els diners no es poden menjar"

Profecia dels Nehiyawak (Indis Cree, inuits)

Paraules



Jean-Paul Sartre (1905-1980), en el seu llibre Els mots escriu sobre el que va representar la literatura per a ell des de ben petit:
"Vaig començar la meva vida tal com , sens dubte, l'acabaré: entre els llibres. Al despatx del meu avi n'hi havia pertot; era prohibit espolsar-los tret d'una vegada l'any, abans de la represa d'octubre. Encara no sabia llegir, que ja les venerava, aquestes pedres estontolades: dretes o decantades, atapeïdes com rajols als prestatges de la biblioteca o espaiades noblement en avingudes de menhirs, endevinava que la prosperitat de la nostra família en depenia."

dissabte, 20 de setembre de 2008

Il·lusions, somnis, desitjos...

Quantes llàgrimes han caigut quan de veritat has tingut un cúmul de sentiments, quan de veritat has estimat, quan de veritat t’has enfonsat i no has pogut reprendre el vol de nou.

Les il·lusions, els somnis o els desitjos, solen acabar quan encara ni tan sols han començat a entrar a les nostres vides, solen mantenir-se sempre allunyats quan els necessitem. Aquelles paraules que sempre esperem són les que no aconseguim escoltar mai, o bé, també, si les sentim, a vegades es troben repletes de mentides que poden arribar al més endins i acabant fent-nos molt de mal.

Hi ha moltes coses que formen part del nostre passat, però sempre oblidem que hi ha un present i que sobretot hem de lluitar per un futur.

divendres, 19 de setembre de 2008

Llibres que m'agraden

Hola a tots i a totes!
Jo us volia recomanar dos llibres que he llegit aquest estiu i que m'han agradat molt: Dones de Manhattan (Candace Bushnell) i Postdata, t'estimo (Cecilina Ahern). La pel·lícula d'aquest ùltim és boníssima,i a la vegada us aviso que també és molt trista.Ja aniré passant per aquí i intentaré deixar fragments o frases ben xules!
Un petó i fins demà!

Lali

Cançons que m'acompanyen

Per el meu gust, he trobat pocs grups que cantin en català unes lletres maques i sonin bé. Aquest cap de setmana per mmvv treuran el cap uns d'ells, els recomano a tots, i us deixo amb un fragment d'una cançó que a mi em posa la pell de gallina.
També deixo l'enllaç per escoltar-la, amb música és més maca (:

http://www.goear.com/listen.php?v=5997f33

Qui n'ha begut
En tindrà sed tota la vida
Qui ho ha deixat
Ja no suporta el pas dels dies

Enganxa més que l’heroïna
I és tan eficaç com l’aspirina

Diu que et transporta a un altre planeta
T’inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d’or
per cada moment que tornes a viure

I ara tu digue’m si és veritat
el que m’han dit que vas explicant
Diu que tu també ho has provat
Digues, que ho recordes?
O quan ho deixes tot s’oblida?

I ara tu digue’m si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què et parlo
Digue’m si és veritat
Digue’m que no pot ser
que això també sigui mentida

Diu que et transporta a un altre planeta
T’inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d’or
per cada moment que tornes a viure


i... d'aquí uns mesos sortirà un llibre que estarà mooolt bé i que qui no se'l llegeixi anirà a l'infern. ja us informaré... jejeje

Famer

L'Anna ha dit:

El poema és molt bonic, però el que ha penjat la "lluna" és molt bonic! i la frase que ha penjat en Joel també està molt bé. Jo penjaré un poema de Marc Manera que m'agrada molt i he decidit de penjar-lo espero que us agradi.

LA MAR
Assegut en una vella cadira
i des de la finestra estant,
he copsat de seguida
que el mar té un encant.

Quan el sol decideix
que és l'hora d'anar a dormir,
s'interna en la mar i la tenyeix
d'un bell color carmesí.

Mar, d'aigües clares i serenes
que a l'aigua li dónes un sentit,
que tens ports, però no cadenes,
que em dónes tranquil·litat aquesta nit.

Mar d'immenses aigües
Que reflecteixen l'infinit,
i la cara de la lluna
que és el més bonic de la nit

Records em duen les onades,
estels perduts en la foscor de la nit,
que fan que la mar sigui bella,
fixeu-vos ja m'he adormit.

Marc Manera

Joel ha trobat aquesta frase interessant...

- Només s'hauria de fer el que val la pena escriure, i únicament s'hauria d'escriure el que mereix llegir-se.

Lluna escriu:

Et faria un dolç petó,
deixant que els meus llavis
quedessin recolzats per uns instants
damunt la teva galta.
Miraria infinitament els teus ulls
per perdre’m en la seva dolçor
i descobrir el teu encantador somriure.
Fixaria les teves mans a les meves
per sentir constantment la teva escalfor
i el teu contacte.
Acostaria l’orella als teus llavis
per rebre tota la màgia de les teves paraules.
Em quedaria arraulida al teu costat
per sentir-te propera a mi.
Et cobriria amb els braços,
envoltant-te com un suau llençol
per cuidar-te i protegir-te.
Acaronaria el teu rostre
per deixar sentir a les meves mans
i per dir-te que sóc allà.
Passejaria els meus dits pels teus foscos cabells,
per perdre’m en la teva tendresa.
T’agafaria de la mà,
per no deixar-la mai més
i sentir-te sempre al meu costat.
T’estimaria sempre
per dir-te t’estimo a cau d’orella.
Aquí us deixo un dels molts poemes que m'agraden de relatsencatala. Fa dos anys vaig possar-hi dos textos i els posaria aquí però no recordo la meva contrasenya! Seguiré intentant i si els trobu els penjaré!Escriviu quan estigueu contents, quan estigueu tristos, en el moment en que tingueu ganes de desfogar-vos...jo de tan en tan ho faig i per molt que no sàpiga escriure en el fons quedo satisfeta del que escric!Lluna
18 / setembre / 2008 11:09

dissabte, 6 de setembre de 2008

Poesia

Aquest és el poema de Maria-Mercè Marçal que dóna títol al blog. Espero que us agradi:

"Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."