diumenge, 12 d’octubre del 2008

El nen i el gelat de xocolata


En els dies que un gelat costava molt menys que ara, un nen de deu anys va entrar en una gelateria i va assentar-se a una taula.

La cambrera va anar a atendre'l i el nen li preguntà:

- Quant costa un gelat de xocolata i maduixa?

- Cinquanta pessetes.- Va respondre la cambrera.

El nen va treure el moneder de la butxaca i va examinar el número de monedes que tenia.

- Quant costa un gelat de xocolata sol?- Va tornar a preguntar.

Unes quantes persones estaven esperant per una taula i la cambrera ja estava una mica impacient.

- Trenta-cinc pessetes.- Va dir bruscament.
El nen va tornar a contar les monedes.

- Vull el gelat de xocolata sol, doncs.- Va dir el nen.

La cambrera va portar el gelat, va posar el compte a la taula i se'n va anar. El nen va acabar el gelat, va pegar a la caixa i se'n va anar. Quan la cambrera va tornar, va començar a netejar la taula i llavors li va costar encaixar el què va veure:


Allà, posat ordenadament junt amb el platet buit hi habien quinze pessetes, la seva propina.




(Autor desconegut)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

que macu el nen(:

m'ha agradat el conte!

murmuri ha dit...

tots n'hauriem d'apendre.

Un lliçó per a tothom! :)

bonica història

Anònim ha dit...

Realment ensisador... després de llegir aquestes línies, tinc el cor compungit.
Sí, tots som egoistes i estic d'acord amb mumuri i tots n'hauriem d'aprendre.
:)