dimecres, 29 d’octubre de 2008


Recorda aquells temps en que
Sobraven les paraules
En que jugàvem a llegir-nos la ment
I rèiem quan, i quan no,
Encertàvem
En que només fumava Camel

En que només ens desitjàvem.

No recordis quan llegíem Shakespeare,
Recorda quan només llegíem
Els cartrons dels paquets de cereals
Quan em deies vine, vine,
t’ensenyaré el meu món
des de on per la finestra
el món canvia els seus colors.

Ho recordaràs,
Sinó és en aquest Ara
Serà en un altra,
En un mar de fum de plata
De Malboro
I somriuràs
Miraràs el cigarro
I pensaràs que ja no t’agrada el Camel.

3 comentaris:

taronger ha dit...

aviat tot serà record, i farem coses que més tard també ho tarnaran a ser.
continuament formem records, ara son moments, demà ens seran de nous.

no els de avui
(:

m'agrada les gambes com tu*

murmuri ha dit...

m'agrada recordar el món que em crees, ajustat a mi, perquè hi sigui feliç.

Saps però que si dins aquest món no hi fossis tu, no ho seria tant?


recordem juntes?

(perdoneu l'absència temporal) murmuri torna a ser aquí, per compartir estones literàries amb tots vosaltres*

femer ha dit...

de petita amb el meu pare jugavem a contar quants camells hi havia al cartró del camel. sempre n'hi ha un que s'amaga.

que maco que és que et sobrin les paraules i saber llegir la ment. A vegades falten paraules i ments comprensibles. a mi me'n falta una de prodigiosa, com la teva jeje