dimarts, 28 d’octubre de 2008

Metamorfosis de Ceba


Et va caure la pell de monstre,
i és va despullar el teu cos allà mateix.
Segurament les cames et van fallar,
seguint un vol de papallones.
Un mal de panxa s’obria dins teu,
quan de cop és van encendre els llums.
Haguessis volgut dir: Hola!
Però la seva cara era de un adéu.
Una pantalla pàl·lida et va cobrir la cara,
i algunes llàgrimes van impactar amb les teves mans.
És va acabar l’aire,
i el buit va xuclar l’habitació.

Quan més oblides les altres pells i deixes entreveure la real,
sovint és quan és perd la màgia.

Tot allò interessant deixa de ser-ho.
I sota una capa se ni amaga una altre, creant metamorfosis de ceba. (de aquell color tronja)


2 comentaris:

Buzz ha dit...

curiosa aquesta metamorfosis de la ceba (que de segur tots hem viscut de ben aprop...)
:)

pd: No necessito saber anglès per dir-te com i com T':)
*

femer ha dit...

magia volant per sobre les teulades, màgia que ens vem jurar que duraria per sempre, màgia que mai enganya però diu mentides, màgia de les paraules els fets, màgia fins quedar-nos sense alè. màgia, per evitar lo inevitable, màgia, per oblidar lo fàcil que s'oblida com per art de màgiaaa lalala

I.Ferreiro