dimarts, 14 d’octubre de 2008


Hi havia una vegada un pagès gros i lleig
que s’havia enamorat (com no?)
d'una princesa preciosa i rossa....
Un dia, la princesa –vés a saber per què-
va fer un petó al pagès lleig i gros...
i, màgicament, aquest es va transformar
en un esvelt i ben plantat príncep.
(Almenys, així el veia ella...)
(Almenys, així es sentia ell...)

(publicat a Cartes per la Claudia, RBA, 2005. de Jorge Bucay)

3 comentaris:

Imma ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
taronger ha dit...

allà on hi ha granotes moltes vegades hi veiem princeps o princeses.

Mila ha dit...

I segurament també allà on hi ha prínceps i princeses massa vegades hi veiem granotes, no?