divendres, 10 d’octubre de 2008

Recita aquell fragment, si et plau, tal com te l'he dit jo, com si et ballés sobre la llengua; però si l'has de dir cridant, tal com fant molts actors, més val que els doni a recitar a un pregoner. I no serris gaire l'aire amb les mans, així (imita a un actor dolent). Tracta'l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta i, per dir-ho d'alguna manera, en el remolí de la passió, has d'adquirir i produir, una temperança que hi doni suavitat. Ah! m'ofèn a l'ànima mateixa sentir un xicot d'aquests, tumultuós i emperrucat, esquinçant i esparracant una passió i eixordant als que seuen al pati, la majoria dels quals no és capaç d'entendre res més que les pantomimes incongruents i el soroll. Un dividu així, jo el faria fuetejar, per exegerar el paper de Tergament i fer més d'Herodes que el mateix Herodes. No ho facis, t'ho prego.

Tampoc no has de ser massa insípid; fes que et guií la teva pròpia discressió. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la Natura, perquè qualsevol exageració s'allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut i té encara la finalitat d'oferir un mirall a la naturalesa, mostrar a la virtut la seva pròpia imatge, a cada època i generació la seva forma i el seu estil propis. Ara bé: Si això s'exagera o s'amorteix, per més que faci riure els que no hi entenen, entristeix els que tenen seny, i la censura d'un d'aquests us ha d'importar més que tot un temple ple dels altres. Ah, he vist actuar comediants- i n'he sentit lloar d'altres- que, per no dir-ho d'una manera profana, sense tenir accent ni gesticulacions cristianes, ni paganes, ni tan sols humanes, es movien estufats i bramaven de tal manera que em feien pensar que havien estat creats per aprenents de la natura que no en sabien gaire, perquè imitaven la humanitat d'una manera totalment inhumana.

Hamlet de William Shakespeare

Una magnífica reflexió sobre el teatre dins el teatre.


Murmuri

4 comentaris:

Mila ha dit...

Shakespeare sempre té raó. Quina magnífica reflexió, Murmuri!! Encara n'hem d'aprendre tantes de coses...

taronger ha dit...

em recorda tant a una obre aquets fragment. es resitava sobre la terra de la bella Dinamarca un cop i un altre cop i un altre..


unpetóhistòria

Blau ha dit...

Si, a mi també em sona.
Alguna cosa...
com dius gran reflexió del teatre dins el teatre(:

un pto murmuri petit.

femer ha dit...

s'obre el teló, neixo. he descobert que jo no sóc la protagonista de la meva obra i que l'argoment de la meva història canvia cada cop que vaig al lavabo.

vides envoltades d'actors...

(com aquella peli que em vas explicar que em va treure la son uns quans dies.)