dilluns, 6 d’octubre del 2008

Les granotes dins la nata



Hi havia una vegada dues granotes que van caure en una recinte amb nata.
De seguida van adonar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espessa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. notaven que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".
Dit això va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.
L'altre granota, més persistent o pot ser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora"
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i sacsejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrament.

Jorge Bucay
Escolta'm

Aquest conte el vaig llegir va dos anys i encara ara em fa reflexionar. Espero que a vosaltres també!
Jara

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Després vas a comprar mantega i et surten coses verdes, et penses que s'ha florit, però no, era una granota-emo que no sabia lluitar per ella.

De totes maneres el text si que fa reflexionar, de fet, demà mateix començaré a montar un laboratori clandastí sota el riu ter. Compraré una piscina inflable, l'ompliré de nata i hi tiraré granotes, després aniré a Anglaterra i vendré la mantega.

Conclusió del text... he de començar a apendre anglès.

famer.

Anònim ha dit...

dos camins a escollir:

el fàcil o el difícil,
el de covards o el de valents,
el simple o el complicat,

rendir-se o seguir.

tu tries...

murmuri

Raquel Santanera ha dit...

s'ens dubte jo faria la festa de la mantega i demanari que el tiresin mermelada també! i ja vuriés quin far de menjar! no surtiria perqué hagués aconseguit fer mantega sinó perqué me l'hauria menjat! ((((:


tot hi així avegades es molt dificil decidir. és per aixó que m'ho menjaria tot i no em moriria afogat ni sortiria de allà amb les potetes trencades de tan batre!
altres visions del conte suposu jo.
(:
1petótaronja

Anònim ha dit...

aprenem doncs a no enfonsar-nos en la nata, i moure les cames per fer mantega:)

Blau.