dimarts, 28 d’octubre del 2008

Obrir els ulls,


i passejar al teu costat, amagada sota un gorro de llana.
Tancar-los,
i imaginar com m'estàs mirant mentre tremolo de fred.
Obrir-los,
enamorar-me.
Tancar-los,
per retrobar-me amb aquest pessigolleig que em treu la gana.
Obrir-los,
per saber que és primavera, i que no deixes mai de sorprendre'm .
Tancar-los,
i enamorar-te.
Obrir-los,
i riure amb el teu somriure.
Tancar-los,
per menjar-me'l.
Obrir-los.
Sentir-te a tu, veure'm a mi, desafiant la calor de la platja a l'estiu.
Tancar-los,
cada nit al teu costat,
Obrir-los,
cada matí si sé que ets amb mi.
Tancar-los,
quan tu no hi ets per jugar al meu passatemps preferit (que és recordar la localització exacte de totes les teves pigues! jeje).
Obrir-los,
per veure cada bogeria que fas per mi.
Tancar-los,
i deixar-me portar pels aires de la tardor. Uns aires ensopits, però que no em treuen les ganes d'aturar ara mateix el tic-tac del rellotge. Somiant que el temps no passa, que tu et quedes amb mi i que aquesta vegada és per sempre. Desitjant que no te'n vagis de la mateixa manera que vas arribar, en un obrir i tancar d'ulls.
Però tinc por. Tinc por perquè he après que en l'instant que dura un parpelleig, tot pot canviar. Perquè sé que els canvis m'espanten... I que la vida és això! CanviarcanviarcanviarcanviarcanviarcanviarIcanviar. (i sempre en un obrir i tancar d'ulls)

2 comentaris:

Raquel Santanera ha dit...

obre la porta que codueix els teus somriures cap ami.
tanca amb força els ulls i els punys i respira aquella felicitat que es percep només de tan en tan.

un petó per aquell recondit indret asiatic(:

cocoo ha dit...

dibuixaràs mil instants que et faran venir ganes de repetir-los constantment. En dibuixaràs d'altres que preferiries tenyir i guardar sota clau per sempre més.
El temps passa i és curiós que a la llarga ja no ens importi que passi. Perquè aquest obrir i tancar d'ulls de la mà d'un altre, tard o d'hora es tornarà a repetir; i llavors sentirem que és amb aquella persona que volem que s'aturi el temps. Fins que ens passi amb una altre i ho tornem a sentir. Tot depèn de l'instant i de com s'estiguin comportant les teves hormones en aquell moment(molt rebels, quasi tant com les meves).
Un petó, eterna condemnada a tenir els ulls mig tancats-mig oberts:)
***