dilluns, 20 d’octubre de 2008


-Jo crec que també hi ha ocells que no estan bé del cap. Igual que hi ha persones boges, el mateix els ocells. I hi ha ornitòlegs que passen tot el dia darrere un ocell. Passen setmanes i setmanes darrere un ocell. Perseguint un corb, per exemple. I vigilen els costums del corb, i com menja i com dorm... i ho apunten en un quadern. I deprés publiquen els apunts, i treuen un llibre amb pastes dures, amb els costums del corb. Però aquest corb podria ser perfectament un corb boig, i els costums d'un corb normal i els d'un corb boig pot ser que no siguin els mateixos. Igual que les persones. Llavors el llibre no val per a res. Però encara que haguessin perseguit un corb normal, és possible que tampoc no servís per a res, perquè pot ser que al món hi hagi més corbs bojos que corbs normals. Igual que les persones. Bojos diferents, es clar. Igual que les persones. I nosaltres llegim el llibre i ens pensem que tots els corbs fan les mateixes coses. I amb els documentals passa el mateix...


-De cada deu corbs, set estan bojos segur- Simon.


-O nou... - Gur.


-També hi deu haver ocells miops, no?- Simon.


- Milers... - Gur [...]






Vredaman, Unai Elorriaga

2 comentaris:

taronger ha dit...

segur que ha de valdre la pena aquest llibre*****

(:

femer ha dit...

a la plaça major
el cel era d'un gris descolorit.
asseguts a un banc, jo explican-te per 35415641398 vegades alguna cosa que ara ja m'és indiferent. després ens adonem que nosaltres som ells, aquells de les plumes, que voldriem ser com ells. bruts, coixos, dormint-menjant-dormint-menjant. però sobre tot volant.

i ens identifiquem.

i després se't acosta aquest tu i marxes correns, et fa pot ( i no és cap metafora) (això últim encara fa més riure)