dissabte, 18 d’octubre de 2008

Això no és legítim.
Això que fas, no ho és gens
de legítim.
Crido.
I sé que esperes
veurem caure.

M’esperes.

Qui et dona permís per estibar-me
i llençar-me entre les dents del dubte.

3 comentaris:

taronger ha dit...

cobriré tot el terra de coxinets.
per si mai caus...

tan clar que és diu tot entre paraules, tan poc que avegades la gent no enten res. jo si.

unpetócucadellum(:

Anònim ha dit...

Molt bé, Cuca de Llum, contínua escrivint. Esperaré amb ganes el teu proper poema!

femer ha dit...

sóm una pared enorme plena de dubtes. i si crides, s'esquerda.

com el rotllo de paper de wc que treu cames, la meva pared treu uns braços i t'estiba cap a mi.