diumenge, 2 de novembre del 2008

Llibres que m'agraden


"Tot el que vulgarment anomenem amor -el desig, la passió, l'enamorament, la idealització de l'altre, vehement i sense sentit- no són sinó sentiments, sensacions i estats d'ànim; formes d'amor que tard o d'hora arriben a la fi, que invariablement sempre s'acaben. En canvi, hi ha altres formes d'amor que no s'acaben mai. L'amor de l'amic, per exemple. Perquè l'amistat, tan propera i alhora tan distinta de l'enamorament, no és sinó una altra manera d'estimar, una altra mena d'amor, potser la més perdurable, la més sòlida, l'única que ho pot sofrir gairebé tot i sobreviure."


La promesa, de Maria Jaén (ed. 62) és la història d'una vella amistat recuperada. L'Alícia i la Irene fa deu anys que no es veuen. L'amor va trencar els llaços d'una amistat que les unia des de petites. L'amistat es reprèn el dia que l'Alícia rep una cinta amb una gravació de la Irene, que es troba en una situació límit. El discurs de l'amiga, incòmode al principi, ajudarà l'Alícia a recuperar el passat i a comprendre que ha arribat el moment de complir una vella promesa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ufff! M'ha encantat aquest paràgraf!!! Molt cert!
Me l'hauré de llegir aquest llibre!

Aviam si és tant bo com aquest text!! :)

Anònim ha dit...

l'amor és com una càries, la pots cuidar molt, tapar-la si cal. És dolç també, però tard o d'hora t'acaba fent mal.

Això si, si vas amb un bon dentista potser et cura el mal definitivament.

Malgrat les càries que tots poguem tenir, no deixarem de menjar dolosos.

Raquel Santanera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Raquel Santanera ha dit...

massa amor que es despren, masses vegades que t'en prenen; que tu dones, que sovint trobes a faltar...

sort n'hi ha que l'amor no va donat en quantitats exactes i és tan inestable com les paraules mateixes.

el llibre sona bé, serà qüestió de trobar temps o robar-lo.
ultimament va molt escàs.
(: