dissabte, 6 de desembre de 2008

El subtítol de Desembre


Respires monosíl·labs,
i somrius a mitges.
Tens un posat fred,
i no tinc ganes de mirar-te més.
Et mostres quieta, implacable,
amb la mirada altiva, i un gest de insaciabilitat.
Creus que no entenc el teu cos,
sens dubte es tot aquest cos el que fa por.
Respires paraules,
i plores amb llàgrimes llargues.
Tens un posat mort,
i ara crec que ets tu qui no vol veure’m més.


Les paraules encongides, que s’han transformat en monosíl·labs...
...monosílabs que ara no pots ni dir-me.

·.s'apaga aquell tronja darrera l'aigua.neu

4 comentaris:

Jara ha dit...

És un text molt adient per al desembre i em fa pensar en els sentiments que ens porta l'hivern i l'arribada del nadal.

Jara

femer ha dit...

monosilabs que segurament amaguen vergonya, incertesa, però sobretot paraules "no dites".

mueve il cuerpo moriisss

murmuri ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
murmuri ha dit...

el desembre fred demana companyia... segur que és ella qui no et vol veure més?