dijous, 11 de desembre de 2008

EL TEU ABANDONAR


Abandona’m ara,
que els cucs em rossegen l’estómac,
em pessiguen el cor,
i m’enverinen el nerví.

Abandona’m ara,
que tu ets vulnerable.
Ara que et sento de molt lluny
i jo encara no et puc contagiar de fàstic.

Abandona’m ara,
que només el cucs em regiren l’estómac.
i escupo les forces,
per no arrossegar-te amb mi...
tants tants tants tants cucs que van començar a menjar del tronja.

1 comentari:

femer ha dit...

et puc pessigar el cor i enverinar-te'l com un vampir?