dimecres, 24 de setembre de 2008

I després, agur.

Calia tornar i replantejar-se la vida.

Un buit, un buit és el que queda quan un marxa. Un buit que s’eixampla quan hom marxa. És com tenir la sensació de no poder tornar-lo a omplir mai més; tenir la certesa de que tot queda allà.
I mires enrere, un ahir no massa llunyà que encara enyores i se t’emporta la vida.
El paradís que trepitjares, l'il·lusió compartida, les ganes de superar-se i gaudir plegats de la mar..., no és res més que un record, perquè calia tornar;
però també replantejar-se la vida.
un estiu a Euskadi*



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Els viatges sempre sembla que deixin un buit, però en el fons el que han fet és omplir-nos una mica més i convertir-nos en una persona una mica millor.Estic segura que Euskadi va ser això per a tu...

Mila

taronger ha dit...

es dificil dir adéu avegades, i més en un viatge i més si es un viatge euskadi (:

Anònim ha dit...

Preciós Aketz! No crec que tot quedi resumit en un sol record... Ja veuràs com tard o d'hora retrovarem aquells moments d'intenses onades on et costava sortir de la mar, i miraves al costat i veies els teus companys amb la taula de surf que et dedicàven un somriure.

Felicitats per el text, m'ha encantat ;)*

kus

Lluna ha dit...

Simplement m’agrades així, et valoro tal com ets. Em fas ser feliç; amb el teu somriure, les teves bromes, les teves carícies, les teves paraules, em fan creure verdaderament que m’estimes. M’ agrades així, a vegades una mica pesat, una mica burro però m’agrades així, no necessito res més per ser feliç amb tu. Si estic amb tu és per tot això i perquè t‘estimo, no m’agrades de cap més manera, només així.
I m’agrada dir-te: - Ha set genial, m’ho he passat molt bé.
- M’agrada que em diguis això!
I a part d’això moltes altres coses que et dic perquè sàpigues que el que fas, el que em fas m’agrada.

Però a mi també m’agrada que m’ho diguin, que em diguin que he fet una cosa malament però també que n’he fet de bé, que alguns cops no et demostro que t’estimo, però la majoria de cops que ho faig que em diguis que t’agrada com faig per demostrar-t’ho. Que t’agrada la meva manera d’estimar, que t’agrada passar els moments amb mi, que t’ho passes bé, que amb el que fem en tens prou i més que prou per estar bé amb mi i per ser feliç, que t’agrada el que et faig...
En resum; a mi també m’agrada!


I aquí un text que vaig escriure fa dos anys...l'he llegit ara i he pensat...patètic!

Ja direu què us sembla!

Anònim ha dit...

els records són vent.
Però nosaltres, tan tu com jo, sóm un globus que es va inflant.


jo precisament un globus ben vermell de festa major jajaja

puc ser el teu vent?

Anònim ha dit...

ja he oblidat la meva contrasenya i el meu nom i aquestes coses, res que per si no saps qui sóc amb glubus de festa major vermell (gran descripció) sóc allò que ha deixat un comentari firmat per famer.

Laura ha dit...

Un text molt bonic. Per a tu un gran viatge i segur que un gran record, encara que estigui en la memòria ha deixat grans petjades per tant si ha set tant perfecte ho podria torna a repetir no?

La foto xulissima!