Un moment idíl·lic?
Quan arriba la primavera. La platja. Un dia de sol sense cap núvol al cel, nítid. Un vent suau que t’arriba a la cara i t’aparta els cabells fent-te sentir lliure. Els peus descalços sobre la sorra que comença a escalfar-se sota al sol. I encara més. Obres els braços i tanques els ulls. Escoltes el soroll de les onades al trencar-se a la vora; et perds en el seu ritme, en l’olor del mar, en el vent... i comences a somniar i a imaginar, imaginar, imagina...
3 comentaris:
Molt bonic, Llum de la Lluna, m'agradaria saber com continua...
Aquest hivern tan fred crec que a tots ens aporta ganes de primavera i d'estiu...
Felicitats pel text! :)
Ganes d'estiu diria jo... Moltes ganes d'estiu! Amb les ganes que tinc que arribi el bon temps i sortir d'aquets hivern de boira i pluja! :D
Publica un comentari a l'entrada