diumenge, 1 de maig de 2011

Un moment i tot canvia, un moment i el món es gira, un moment i perds la partida, un moment i voldries tornar enrrere, un moment i sembla que el temps s'aturi, que res tingui sentit, que les paraules ja no s'entenen i res pot fer que les coses tornin a ser com abans. Llàgrimes i més llàgrimes, no pots evitar que caiguin, n'hi tan sols te n'adones. Un silenci s'apodera de tot, només el trenca el so del dolor. I no pots respirar, t'adones que és de veritat, que està passant, que no és un somni i no et podràs despertar. A vegades les coses passen sense que puguis evitar-les encara que no entenguis el perquè, encara que no sigui just, encara que sigui trist; passen i prou.

En un instant s'ha perdut una vida, una amiga. Ens ha deixat i sabem que sempre sentirem la seva absència, que no perdrem mai el seu record i que anem on anem sempre ens acompanyarà. Siguis on siguis t'estimem!


Va per ella...

4 comentaris:

Txell ha dit...

Estic segura que ella sap que l'estimàveu... M'han agradat molt les teves paraules i tens molta raó quan dius: "A vegades les coses passen sense que puguis evitar-les encara que no entenguis el perquè, encara que no sigui just, encara que sigui trist; passen i prou." ... i no hi podem fer res.

Lira ha dit...

Sempre continuara amb nosaltres ajudant-nos a tirar endavent i present sempre ens les nostres accions. És precios el text!

Lluna de Plata ha dit...

Una persona mai mor quan encara hi ha gent que la recorda, nosaltre serem aquestes persones!

Trista alegria ha dit...

és preciós... sigui on sigui deu estar contenta de saber que la continuarem recordant!