dimarts, 8 de novembre de 2011

El mirall de l’ànima



No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós




Pere Calders

1 comentari:

Txell ha dit...

Taronger, ja et trobava a faltar. Això del bloc aquest any no s'acaba d'animar. M'encanta aquest conte curt de Calders, sóc una fan de l'autor!