No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós
Pere Calders
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Pujarem la tristesa dalt les golfes, llegirem i escriurem, perquè això és un blog de literatura pensat per a tots els alumnes de batxillerat de La Salle Manlleu i per a tots els lletraferits que ho vulguin. Animeu-vos, doncs, a participar-hi!
Arxiu del blog
-
►
2012
(25)
- ► de setembre (1)
-
▼
2011
(63)
- ► de desembre (5)
- ▼ de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2010
(89)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (10)
-
►
2009
(153)
- ► de desembre (15)
- ► de novembre (30)
- ► de setembre (6)
-
►
2008
(68)
- ► de desembre (15)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (19)
Comptador de visites
Etiquetes
- 20 anys sense Montserrat Roig (1)
- Cançó (10)
- Fragments de llibres (13)
- La raó que tenen alguns llibres... (16)
- Llibres (34)
1 comentari:
Taronger, ja et trobava a faltar. Això del bloc aquest any no s'acaba d'animar. M'encanta aquest conte curt de Calders, sóc una fan de l'autor!
Publica un comentari a l'entrada