dijous, 14 de maig del 2009

Tornes amb l'esquena plena de brostes


els peus de terra.


Em llevo i rius sincer.


L'habitació desordenada,


a ella li cauen agulles, botons.


Escric mentre esmorzo


els peus plens de terra


i agulles pertot.

3 comentaris:

txell ha dit...

Genial, cuca de llum!!

Raquel Santanera ha dit...

(:

femer ha dit...

van a la mateixa discoteca, arriben plens de fang i també plens d'agulles.


aquells nostres amics no tenen gaire seny.