dissabte, 28 de març del 2009
dilluns, 23 de març del 2009
Cada rostre és un miracle

Un              infant negre de pell negra,
            d'ulls negres,
            de cabells arrissats o encrespats,
              és un infant.
Un              infant blanc, de pell rosada,
            d'ulls blaus o verds,
            de cabells rossos o llisos,
              és un infant.
L'un              i l'altre, el negre i el blanc,
            fan el mateix somriure
            quan una mà els acarona,
            quan se'ls mira amb amor
              i amb tendresa se'ls parla.
Vessaran              les mateixes llàgrimes
            si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
            No hi ha dos rostres absolutament
              idèntics.
Cada              rostre és un miracle. Perquè és
            únic.
            Dos rostres poden assemblar-se,
              però mai no seran completament iguals.
La              vida, justament, és aquell miracle,
            aquell moviment permanent i
            canviant,
            que mai no reprodueix el mateix
              rostre.
Viure              conjuntament
            és una aventura on l'estimar,
            l'amistat, és una bella trobada
            amb allò que sempre és diferent de tu
              i que t'enriqueix.
- Tahar Ben Jelloun -
divendres, 20 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
dimecres, 18 de març del 2009
00:00
 Recordaré com si fos ahir, aquell demà que treia de les butxaques tires per la rifa d'avui. No em va tocar el primer premi, ni tan sols la consolació en forma de pa amb xocolata va acompanyar la festa. Algú amb mal gust per la música va optar per canviar-la i fer sonar sorolls. I quan ballàvem l’últim vals em vaig adonar que parlava del temps amb un excompany d’escola. Aquell dia el sol va aguantar la mala lluna d’un jardiner que podava versos i va decidir no pondre’s.
Recordaré com si fos ahir, aquell demà que treia de les butxaques tires per la rifa d'avui. No em va tocar el primer premi, ni tan sols la consolació en forma de pa amb xocolata va acompanyar la festa. Algú amb mal gust per la música va optar per canviar-la i fer sonar sorolls. I quan ballàvem l’últim vals em vaig adonar que parlava del temps amb un excompany d’escola. Aquell dia el sol va aguantar la mala lluna d’un jardiner que podava versos i va decidir no pondre’s.diumenge, 15 de març del 2009
 
Lluny de casa a un pas de la nit, darrera d'un cristall cercant els somnis, un nou món és molt senzill. Asseguts a la vora del penya-segat mirant la mar enfurida, fulles que cauen pel vent, gotes de la suau pluja acaronant-nos la mirada i el cel que comença a estripar-se. Agafats de la mà el temps s'atura i el cel ens mostra les estrelles de la porta dels somnis que ens espera oberta. Cerquem-los, mentre la lluna plena que surt per l'horitzó ens mira, somriu i ens murmura. Estén la mà, tanca els ulls i agafa el somni perquè jo ja ho tinc quan estic amb tu. Tanco els ulls, i sento la calor i humitat dels teus llavis, que m'arriben molt a dins... fins al cor.
divendres, 13 de març del 2009
Hamlet
dilluns, 9 de març del 2009
diumenge, 1 de març del 2009
Malalt
Quan em llevo tard cap al migdia, em trobo malalt.
Quan em menjo el dinar, el mateix: malalt.
Fent la migdiada: em costa, no em trobo bé.
A cole pff el mateix, malalt i més malalt.
Quan torno a casa, pitjor encara.
Quan intento dormir, això ja és terrible.
I malalt de què? Us preguntareu.
Malalt.
Malalt de tenir-te tant a prop però tant lluny.

 
