diumenge, 15 de març de 2009


Lluny de casa a un pas de la nit, darrera d'un cristall cercant els somnis, un nou món és molt senzill. Asseguts a la vora del penya-segat mirant la mar enfurida, fulles que cauen pel vent, gotes de la suau pluja acaronant-nos la mirada i el cel que comença a estripar-se. Agafats de la mà el temps s'atura i el cel ens mostra les estrelles de la porta dels somnis que ens espera oberta. Cerquem-los, mentre la lluna plena que surt per l'horitzó ens mira, somriu i ens murmura. Estén la mà, tanca els ulls i agafa el somni perquè jo ja ho tinc quan estic amb tu. Tanco els ulls, i sento la calor i humitat dels teus llavis, que m'arriben molt a dins... fins al cor.