Decepció general era el titular d’aquell dia, amb majúscules i a portada. S'havia donat conéixer que les històries amb final feliç i els contes de fades sempre havien estat un montatge.
No va ser el campanar que al tocar les 12 de la nit fés que tot s’hagués acabat sinó que aquests finals feliços mai han existit més enllà de la nostre imaginació. L’innocència a vegades s’apodera de nosaltres fent-se ser poc realistes… i fent que per art de màgia moments les nostres vides es converteixin en moments de pel·lícules.
Tocar més de peus a terra no estaria malament. Ho reconec, jo tampoc sóc diferent a la resta.
3 comentaris:
Els contes de fades i les històries amb final feliç potser són un muntatge, però sempre ens acompanyen, oi? Benvinguda altra vegada, Perla de la nit!
Sí, tens raó quan som petits vivim en un món de fades i tot és perfecte, i llavors quan ens fem grans ens adonem de la realitat a base de cops, no tot és perfecte i no tot acava bé. Però mai hem de perdre la il·lusió i les ganes de fer de la nostre vida un conte de fades oi? perquè sempre tindrem algun moment perfecte, records que simplament mai oblidarem:)
M'ha agradat molt perla de la nit!
M'ha encantat el text Perla de la nt.
La veritat és que tots imaginem un món perfecte, on la felicitat trucarà a la nostra porta dia si i dia també, però arriba un punt que ens adonem que la felicitat absoluta no existeix. Tot i així sempre hi ha moments de gran felicitat que hem d'aprofitar. L'últim que s'ha de perdre és l'esperança!
Publica un comentari a l'entrada