divendres, 27 de gener de 2012

un altre diumenge camí del capvespre

Era fosc. Segurament a totes les Ventafocs ja se’ls havia trencat l’encanteri i tenien a tots els prínceps buscant-les com desesperats. La veritat és que li era igual. Ella no buscava ningú, ni ningú la buscava. O sí, però també li era igual.
Que dur era està tancada en aquella habitació. Sola. Tot i que l’acompanyaven una sèrie de pensaments que no la deixaven dormir. Ni tan sols la consolava l’olor a tabac que es passejava per l’aire espès que l’envoltava. Sonava The Police, la màgica veu d’Sting interpretant Every Breath You Take. Però això tampoc la feia estar millor.
Va sentir un cop a la finestra. Amb tota la parsimònia del món, va aixecar-se tot col•locant-se bé els cabells. Va mirar a través del vidre amb curiositat per saber què podia haver estat aquell soroll. I allà, just allà, en aquell precís instant hi tenia la felicitat.

1 comentari:

Txell ha dit...

Molt bonic, Melodia Desencadenada! Gràcies per compartir el text amb nosaltres!