dijous, 17 de setembre de 2009

Màgia i vida

No es pot entendre la cruesa del dolor fins que sentim dins nostre com la vida s'apaga, com les ilusions s'esvaeixen i com els somnis són sorra entre les mans..i de la mateixa manera, no podem entendre la joia de l'amor fins que no estimem plenament sense condicions, sense lleis que regeixin com fer-ho, sense obstacles per a què tot el nostre foc pugui escalfar una sola vida.Estic segur que hi ha poques tristeses més fortes que no poder estimar, no poder sentir la màgia de la vida dins nostre, i quan això passa, no queda vida.Només sé que un cor necessita amor, que una vida necessita esperança i que els qui no ho tenen necessiten màgia..la màgia de viure, el sentit de la nostre existència, la llum que il·lumina el nostre camí, alguna cosa que faci que valgui la pena llevar-nos cada dia, més enllà del trist compromís amb la rutina, més enllà d'un cos autòmat que es limita a obeïr, cumplir i seguir.Aquest cos autòmat és, d'una manera inconscient, la infelicitat personificada, la insatisfacció de no saber reconèixer un desig que germina, una ilusió que ens crida i unes ganes de trobar-la..

Ja és prou trista la vida, com per no posar-hi màgia, com per deixar-la en blanc i negre.Ja és prou trist veure injustícies, com per quedar-nos de braços plegats..per això admiro als qui senten un compromís amb la seva història, amb els altres, els qui intenten que com a mínim avui puguis somriure, que tot aquest dolor es torni vida..i això, molt pocs ho saben fer.Podem deixar passar les coses, i no fer res, o podem millorar dia a dia, evitar que tot es torni negre, i se'ns dubte en moments així, difícils, és quan la nostra màgia ens necessita, perquè la nostra il·lusió tímidament ens crida.


Escrit per : Hamlet

2 comentaris:

Txell ha dit...

Molt bonic, Hamlet, sobretot aquests somnis que "són sorra entre les mans". Continua escrivint!

Trista alegria ha dit...

M'ha agradat molt el text Hamlet, de veritat.
I sí, s'ha de buscar la màgia per a poder viure.