dilluns, 1 de març de 2010

La felicitat és un trajecte

Un home de negocis de vacances, estava en el moll d’un poble caribeny quan va arribar una petita barca amb un pescador. Dintre la barca hi havia diversos peixos de bona mida. L’empresari va elogiar al pescador per la qualitat del peix i li va preguntar si havia trigat molt a aconseguir aquella pesca. El pescador va respondre que molt poc temps. L’empresari va tornar a preguntar perquè no romania més temps i treia més peix. El pescador li va dir que tenia suficient per a satisfer les necessitats de la seva família, al que l’empresari va tornar a preguntar
I què fa vostè amb la resta del seu temps?
El pescador va dir, "dormo fins tard, pesco una mica,jugo amb els meus fills, faig la migdiada amb la meva senyora Maria, vaig per les nits al poble on prenc alguna copa i veig als meus amics, tinc una vida "agradable i ocupada".
L’empresari li va replicar, veuràs, bon home, jo podria ajudar-el. Hauria d’emprar més temps en la pesca i amb els ingressos, comprar un vaixell més gran, amb els ingressos del vaixell més gran podria comprar diversos vaixells i després tindria una flota de vaixells pesquers. En comptes de vendre el peix a un intermediari ho podria fer directament a un processador i després obrir la seva pròpia processadora. Hauria de controlar la producció, el processament i la distribució. Hauria de marxar d’aquest petit poble i anar A La Capital, on manejaria la seva empresa en expansió.
El pescador llavors li va preguntar, - Però, quant temps trigaria tot això?
A la qual cosa l’empresari li va respondre, "potser entre 15 i 20 anys".
"i després què?"
L’americà va riure i va dir que aquesta era la millor part. "Quan arribés l’hora podria vendre les accions de la seva empresa. Es tornaria ric, tindria molts milions.
"Ahhh, molts milions ...i; després què?"
Va dir l’empresari. "Amb tot això es pot retirar. Mudar-se a un poble a la costa on podria dormir fins tard, pescar una mica, ocupar-se dels seus fills, fer la migdiada amb la seva dona, anar a les nits al poble per a prendre alguna cosa i parlar amb els amics".
El pescador va respondre: "I no és això el que tinc ja?"
La felicitat, és un trajecte, no una destí.

6 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

M'encanta aquest text Aberfil!
La veritat és que molt poques persones saben valorar el que tenim encara que no sigui massa (com el pescador del text) i només volem més i més. Però és teinir més el que realment importa? perquè si no hi hagesin persones com aquest bon pescador, el món seria un lloc més trist del que ja és i la veritat és que acabariem sense res que valgués la pena, potser podrits de diners, però a la llarga surt a compte?

Trobu que el que realment val la pena són els petits detalls que té la vida i que et fan somriure i continuar endavant.

Lluna de Plata ha dit...

Molt bon text, de debó. La felicitat, com molt bé dius, és una manera de viure, no una meta. ser feliç hauria de ser el pà de cada dia, i no pensar: què he de fer per ser feliç? La història molt bonica.

Anònim ha dit...

Molt bon text, molt molt en serio!

Trista alegria ha dit...

Realment aquesta història amaga molta raó. La vida l'hem de viure dia a dia i no voler fer tot el que podem i més per esperar un bon futur que és el que mols fem.

Crec que aquesta història fa reflexionar molt i és bo de tant en tan reflexionar sobre aquests temes.

Felicitats pel text!!

Cacaolat ha dit...

Woow! impresionant. M'ha agradat molt aquest text. A més m'ha recordat molt a una hitòria que sempre m'explica el meu avi. Trobo que té molta raó aquest text, però la societat ens educa de la mateixa manera que l'empresari.

Idhunita ha dit...

Quina raó tens amb aquest text!

A vegades tendim a imaginar un futur perfecte, ple d'alegries i sense preocupacions; i no ens adonem que el que ja tenim val més que tot el que es troba en els nostres somnis i a més, té un valor afegit: que és real. Per tant, en podem gaudir, disfrutar i fins i tot compartir amb els del nostre entorn.

La felicitat es troba en les petites coses, els petits detalls, només ens falta saber-los apreciar. Només així, deixarem d'imaginar un futur perfecte i aprofitarem el que ja tenim! =)