dijous, 15 d’abril del 2010

Segons, minuts, hores, dies,...


Molts segons en un sol minut, moltes hores en un sol dia. Molta gent en un sol planeta.
Segurament molts cops ens demanem el perquè de les coses, per què passa d'aquella manera i no d'una altra? No hi han gaires respostes, i les poques que hi han no tenen un dit de front. Necesitem una raó, un motiu que ens digui: “Aixó és així per aixó, és lógic? Si, doncs ho deixem estar. Següent tema!” Però gairabé mai és així. De debó, pensa què estic fent aquí?, Què sóc i què faig dins d'aquest cos?, També podría haver nascut allà, o en un altre temps, o no haver nascut senzillament. I què seré quan mori? Aniré a un altre lloc, o s'haurà acabat tot? I com em sentiré quan no senti res? Aixó no té lògica! M'agradaria tenir un mini-llibre d'aquells que et caben a les butxaques per apuntar totes les preguntes tontes que em pasen pel cap i intentar buscar respostes tontes per a aquestes. També m'agradaria venir més temps per investigar aquestes qüestions, i per cert, d'on ve el temps? I el Sol amb la seva claror? I el delicat reflexe de la Lluna a l'aigua del mar? I per què jo no volo i ells si? Masses preguntes de cop!

Potser no toco ni quarts ni hores, però com ja he dit, hi han molts minuts en una sola hora.

2 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

M'agrada molt lluna de plata! a mi també m'agradaria poder respondre totes les preguntes que em passen pel cap... però la vida ja ho és una mica d'incerta no? i a la seva manera té el seu encant:)

Trista alegria ha dit...

Doncs sí, la vida és una seguit de preguntes que la majoria no tenen respostes.
M'ha agradat molt lluna de plata!!