dilluns, 17 de maig de 2010

Viure no és sobreviure

Quan creus que el món s’ha ensorrat i que no et farà més costat, quan et sents sol i perdut enmig del llarg camí, quan la vida no és vida, llavors apareix una escletxa d’esperança. Perquè és en aquests moments quan t’adones de la importància de les persones que t’estimen i estan al teu costat. I és que a la vida no es tracta de sobreviure, sinó que la vida s’ha de viure!

3 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

Tens molta raó Trista alegria, moltes vegades ens sentim perduts sense esperança, sense saber que fer... però llavors aquelles persones que realment estan al teu costat et fan veure les coses d'una altre manera et fan veure que sempre hi ha esperança i semnpre s'ha de lluitar.

M'agradaa molt trista alegria! :)

somnis de paper ha dit...

Tens tota la raó! m'encanta aquest text , és precios :)

Lira ha dit...

Hi estic dacort. La vida sempre ens guarda sorpreses, per bé que no sempre les apreciem.