dilluns, 20 de setembre del 2010

Vells records amagats en un racó d'un cor encongit, somnis que encara mai s'han fet realitat, motius pels quals encara queden forces per a continuar lluitant, il·lusions que algun dia s’esvairan, tristeses amagades enmig de grans somriures, arrugues que mostren el camí que s’ha recorregut. Un dia em van ensenyar que mai s'ha de perdre l'esperança i que s'ha de lluitar pel que es vol.

2 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

M'encanta trista alegria!! si, tens tota la raó l'esperança és l'últim que s'ha de perdre, perqué simplament no ens podem rendir :)

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Benvinguda de nou, Trista Alegria!