dimarts, 12 d’octubre de 2010

"Aquesta ets tu. Amb els ulls tancats, sota la pluja. Mai vas pensar que estaries aquí, mai t’has vist, com dir-ho… com… com aquelles persones que disfruten mirant a la lluna, que es passen hores mirant les onades o les postes de sol, o com el vent acaricia els arbres; suposo que saps de quines persones parlo, o potser no. Però resulta que t’agrada està així, morin-te de fred, notant com l’aigua traspassa la jaqueta, t’arriba a la pell. I l’olor. I el tacte de la terra que s’estova. I el so de l’aigua xocant contra les fulles. Totes les coses de que parlen llibres que no has llegit. Aquesta ets tu, qui ho havia de dir.”
Fragment de la pel·lícula: La meva vida sense mi, Isabel Coixet.

I es que en aquesta vida no has d’esperar que passi la tempesta, sinó aprendre a ballar sota la pluja.


4 comentaris:

llum de la lluna ha dit...

m'encanta aquest fregment i estic molt d'acord amb la frase que has escrit a sota. Si esperessim a que passessin tots els problemes per ells sols, no arribariem mai a ser feliços aixi que no cal preocupar-nos tant i s'ha de disfrutar encara que hi hagi problemes!

Lluna de Plata ha dit...

Boníssim! M'ha encantat el text, i la frase té moltíssima raó. Molt ben buscat Perla de Nit :)

Txell ha dit...

Impressionant aquesta pel·lícula... em vaig fer un bon fart de plorar.

Lira ha dit...

Molt bo!! M'ha agradat molt Perla de la Nit!!