diumenge, 9 de novembre del 2008

Decobreix.(me)


En el terra d'una habitació es va començar a dibuixar un mapa.
Una línia perseguia la teva esquena per poder convertir-la en un terreny erosionat, però tenies fred i la força de les corbes relliscaven per la teva pell.
Eres un indret incedible, una cova tancada, un tros de costa que s’adormia a la sorra.
Resseguia el teu coll i pintava de vermell les teves galtes, restaves quiet i em miraves desitjant saber qui era.
Una carretera es va construir sobre la teva panxa, i com si formés una cremallera s’anaren obrint parts del teu cos, que encara no havien estat descobertes per ningú.
Vaig crear platges sobre els teus ulls i vaig traçar camins entre els teus braços, i tot i que no em deixares llegir-te les venes de les mans, sabia que la teva sang es coagulava cada cop que jo construïa una nova casa prop del teu clatell.
En el terra d'una habitació, en un diumenge normal i ple de novembre vas convertir-te en una nova zona geogràfica, on només jo sabia com trobar-te, on encara tu m'havies de conèixer.

Va ser primer el continent o el mapa?
Va ser primer la terra o la història?
Vaig ser primer jo a descobrir-te a tu?


Allà on comença tot hi ha una bombolla de
color taronja.
http://www.youtube.com/watch?v=SmVAWKfJ4Go

2 comentaris:

pols còsmica ha dit...

Entre línies clares o tan sols esboçades, entremig de pales i rampins, entre mig de geografies i de histories per escriure.

Tu i jo... nosaltres

:)

Anònim ha dit...

cau de nou.

un nou basal al teclat.

potser tinc un dia gris, nyonyu i cauen gotes q fan basar el got.

et segrestaria i et faria escriure tot el dia per mi fins que t'esgotéssis i t'adormíssis entre els meus braços.