dijous, 13 de novembre del 2008

Descobriment (una cançó de Roger Mas)


Han estat uns quants anys per valls i muntanyes. Deixem cingleres i gorges, vòrtexs on la vida s'afanya a morir i renéixer constantment. Estem cansats del continu moviment i, ara sí, ens plau de contemplar la foto fixa dels estadis de la ment. Venir, marxar, canviar a poc a poc, sense pressa, sense avorrir-nos tan fàcilment.Encarem el curs de la vida i escollim sortir.


Sortim a la gran plana fèrtil i alentim el curs de la vida. Ja no tenim pressa per morir. Hem après a donar menys amor i menys dolor.

Ara tot pren el gris color de la pau, que no és sinó un univers de matisos on sentim la llum sense intermitències. Entrem al joc de les comoditats, les dolces preocupacions quotidianes que acaronen la pell de l'heroi cansat. Les cicatrius romandran impertèrrites per recordar-nos dia a dia el fulgor de batalles al crepuscle de la ment.

L'horitzó es dibuixa i comença a definir futurs. Antigues masies, ermites perdudes que emergeixen més enllà dels somnis. Podem tocar l'esdevenidor amb la punta dels dits, i ja no ens sentim tan forts ni tan petits com abans. Prenem mesura, per fi.


Aquest només és un fragment de la cançó, si la voleu escoltar sencera: http://es.youtube.com/watch?v=HiIp6_dhJ-8


3 comentaris:

Raquel Santanera ha dit...

m'ha agredat molt(:

Anònim ha dit...

l'he escoltat un cop i he tingut la necessitat de tornar-la a escoltar.

((:

Anònim ha dit...

L'horitzó es dibuixa i comença a definir futurs.


tota ella preciosa:)
*