dijous, 13 de novembre del 2008

La tristesa ja fa dies que ronda sobre meu.
Sobre el sol un núvol s'hi ha instal·lat en un dia de tardor.
Aquella tardor amb el vent fred i que fa que caiguin les fulles d'un color teula.
Tinc ganes d'arrencar a córrer i cridar als quatre vents.
Quan acabarà tot?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Arrenca a córrer i crida, segur que podràs fer fora aquest núvol de tristesa que se t'ha instal.lat al damunt!

Anònim ha dit...

Quan tens un núvol al damunt ho veus tot negre i no et creus que pugui tornar a sortir el sol però segueix lluitant i pensa que viure és una excepció que ens ha lliurat ves a saber qui o què hi que l'hem d'aprofitar!!
Si et serveix, a mi em desfoga molt aquesta cançó, senzillament, quan estiguis sol/a fica-la al màxim volum i desfoga-t.

http://www.youtube.com/watch?v=wHpK-ejSfBo

¡No et prenguis la vida tant en serio, malgrat tot no surtiras viu d'ella! (Bernard Fontenelle)

Raquel Santanera ha dit...

els nuvuls se'ls ha de bufar perqué marxin, ho explical-si a cau de orella algun conte per fer que en comptes de pluja ploguin lletres, de aquelles de cançons que fan evadir-te i arribar fins a..

un bombolla particular*