dijous, 13 de novembre del 2008


Explica l'antiga llegenda, que un nen que estava apunt de néixer li va dir a Déu:
- Diuen que m'enviaràs demà a la Terra però ¿com viuré tant petit i indefens com sóc?
- Entre molts àngels, en vaig escollir un per tu, que t'està esperant. Ell et cuidarà.
- Però aquí al cel només faig que cantar i somriure, això m'és suficient per ser feliç!
- No et preocupis per això, el teu àngel no pararà de cantar-te i somriure perquè siguis feliç.
- ¿I com entendre el què em diu la gent, si no conec l'estrany idioma que parlen els homes?
- El teu àngel et dirà les paraules més dolçes i més tendres que poguis escoltar i, amb molta paciència i amor, t'ensenyarà a parlar.
- Però he sentit que a la Terra hi ha molts homes dolents, qui em defenserà?
- El teu àngel et protegirà per sobre de la seva vida.
En aquell instant, molta pau regnava en el cel, però se sentien veus terrestres. El nen, apresurat repetia suaument:
-Déu meu, si ja me'n vaig diga'm el seu nom! Com es diu el meu àngel?
-En realitat, el seu nom no importa, però tu li diràs mama. (autor desconegut)

Les coses que no es diuen, solen ser les més importants.

Raiden

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé aquest homenatge a totes les mares. Fantàstic, Raiden!

Anònim ha dit...

Trobo molt maco aquest text, i el gran homenatge que fan a les mares, ya que per molt que no ens adonem son les persones que mes ens estimen i desitgen el millor per a nosaltres , per molt que avegades no ens adonem.