diumenge, 15 de febrer de 2009


...Des de que els avis han deixat de llegir contes de fades els seus nets i a tota la família, cada membre a la seva habitació s’emborratxa de televisió.
Els nens creixen entre violència i violacions, amb histories falsejades i degradants, que no existeixen les fades? Això és lo de menys.
Tot lo altre esta aquí, desitjós impossibles que poden fer possible, en aquell món imaginari ple de nous coneixements, que ens orienten en al camí que tenim que seguí, per fer-nos grans a través de diferents seqüències encadenades per organitzar millor el desordre del pensament i dominar els sentiments.
Guiats per el poema etern de “Hi havia una vegada...”, la via làctia de la imaginació comença el seu camí, ple d’aventures i desventures amb personatges que transmeten saviesa poblada d’emocions.
Es tindria que torna a ser moda el conta contes de sempre. Torna a la lectura del món de les fades, com a resposta a tants anhels de vida perduda.
Què pot destruir una cosa tan bonic com és somiar?
Per desgracia les ombres amenaçadores de la realitat supera la ficció. La d’una cultura que nega el respecta a la vida en cada etapa. La de un indiferència que condemna a la pobresa a quants neixen a la marginalitat. La d’una busca científica el servei egoista del més poderós.
Hem perdut a tants nens en el camí, un total de 200.000 moren a l’any degut a les guerres i actes terroristes que ensagnen el món, segons un informa de l’Unicef, fins i tot el propi que portem dins l’hem perdut, el punt de trobada podria ser un conte escrit per tots i per a tots, des de la vida i per la vida, amb fades que ens fessin homes de nou en un món vell.

(L'univers de les fades, Victor Corcoba)

http://www.youtube.com/watch?v=7PB6_s7zyfE

2 comentaris:

Raiden ha dit...

"Cada vegada que un nen diu "jo no crec amb les fades" en algun lloc, una petita fada mor"

mila ha dit...

Ai, la màgia dels contes de fades... no l'hauríem de perdre mai! M'alegro que hagis penjat aquest text, Pedra de llum.