dissabte, 7 de febrer de 2009

Venjança

Són les 11.
Estic cansat, ben cansat.
De fet, no he fet res en tot el dia, però estic cansat.
Cansat de ser manipulable, cansat de tartamudejar quan parlo, cansat de no saber decidir mai, cansat de no tenir personalitat i dependre dels altres, cansat de no saber qui sóc, cansat de la vida, cansat de tu.
I és que ets tu en realitat de qui estic cansat, tot és culpa teva.
Per culpa teva sóc com sóc, ets tu qui m’ha deixat així, amb mig cor i amb una por terrible a ser ferit de nou.
Ets tu qui em vas jurar amor etern durant anys i anys mentre t’ho feies amb el meu millor amic, ets tu que em vas canviar la personalitat, que em va fer que m’encalli cada cop que pronuncio una paraula i que em va fer amagar els meus sentiments per no ser tant vulnerable.
Ets tu qui em va fer sentir-me tant petit, tot és culpa teva, i tot i així, admiraré els teus èxits i em penediré dels teus fracassos, estaré sempre pendent de tu i mai et perdré de vista. Et vigilaré, et vigilaré constantment atent a qualsevol error que cometis, perquè pensa que, aquest error, significarà el detonant de la meva venjança.
Et trencaré el cor tal i com vas fer amb mi i et convertiràs en una persona tancada, desconfiada i molt vulnerable com jo, com tu em vas fer ser.
Raiden

4 comentaris:

Lluna ha dit...

Realment maco :)

Anònim ha dit...

fa por...

Anònim ha dit...

a mi no m'agradaria gens ser "tu"!

Raiden ha dit...

Que no és autobiogràfic homeee! xD --¡