dimecres, 10 de juny del 2009

Declaració d'un jove estenedor

(els objectes també s'enamoren)
Despentinaré els dies que amb les ungles llargues m’esgarrapen el clatell, i cridaré per fer-me sentir. Restarà en la tranquil·litat el temps i veuràs que en el fons sabia ballar. Sobre la teva esquena escamparé l’estiu i et faré tornar taronja la pell.
I sé que somriuràs quan descobreixis que tinc uns ulls marrons, diferents a tots els que has vist fins ara, i que darrera el rostre d’un badoc que és mira el món, hi ha tot un món que espera viure dins la teva gàbia.

Pujaré fins el terrat més alt i et cobriré de pinces d’estendre roba.

Quan la fusta de les pinces esclati dins la teva pell,
te’n adonaràs que vivim el mateix carrer.

Llàstima que cada dia saludes el dia i no veus que darrera d’aquest i sóc jo.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)