dissabte, 5 de desembre de 2009


Odio com rius, odio com camines, odio la teva mirada estúpida, odio la teva olor, odio la teva manera de parlar, odio quan menges, odio quan cantes, odio la teva manera de dormir, odio les teves dents, la teva cara, els teus llavis...
Però el que més odio, es no poder-te odiar ni tan sols una mica. No puc odiar el teu riure, la teva manera de caminar, la teva mirada radiant, la teva olor, la teva manera de dir-me les coses,de dormir, de menjar, de cantar, la teva cara, les teves dents, els teus llavis perfectes, perquè m’encantes, tu m’encantes i d’això no en dubto. És ara, que m’adono que si alguna vegada te odiat, odio aquest dia per sempre
.



3 comentaris:

Lluna de Plata ha dit...

Que bonic, Mim!
m'ha agradat molt, i
tens tota la raó del món, no pots odiar una persona que t'encanta :D

estrella fugaç ha dit...

*.* molt bon text Mim!!
és molt bonic:)

Txell ha dit...

Albert Sànchez Piñol, al començament de La pell freda diu: "Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem."