dimarts, 22 de desembre de 2009

tú...

La veritat és que no sé ben bé què estic escrivint, però tant sols vull recordar-te lo molt que t'estimo i lo molt que m'importes:)

Tot això nostre va començar aquell aquell dia de setembre, a dins a Xauxa, vam començar a parlar i a riure, recordes? i nosé, tu em miraves d'una manera diferent, i la veritat és que jo també. Tant sols vull que sàpigues que aquell dia va ser especial per mi, perquè a partir d'aquella nit, vam xerrar més i més. Aviat vaig començar a sentir coses que no havia sentit per ningu, una sensació estranya, crec que es deia amor.

La veritat no entenia perquè aquella necessitat de veure't era tan constant, no deixava de pensar en el nostre primer petó.

Saps? era el més maco que em podia passar mai. La gent diu que una relació, es algo, que si no ho saps sobreportar i no saps com actuar en cada moment, no sortirà del tot bé... Potser al primer més no va anar de tot bé, pro quan ens vam començar a veure més, no em diràs que a partir d'aquells dies, no van ser els millors de la teva vida. Perquè els meus si! I uf, si hagués d'explicar cada moment al teu costat... Són tants, pro tants... Com t'he dit sempre, cada un, te algo especial que el fa diferent dels altres, però tot i així, tots, TOTS, tenen algo en comú, i és que els vaig passar am tú:)

Ara tocaria dir-te que t’estimo, oi?! però es que aquesta paraula ja se m’està quedant curta, magradaria dir-te que ets lo mes macu que m’ha passat mai, que ets el millor que tinc, que només tu, amor, ets la raó per la cual m'aixeco cada matí amb un somriure dibuixat a la cara. (tu ho he dit molts cops, ho sé!) És tanta la necessitat de veure’t, d’abraçar-te, de poder fer-te petons, que ara per ara no m’imagino un món sense tu, sense la teva forma de mimar-me, d’aconsellar-me, d’abraçar-me ,d'estimar-me, d'animar-me, d'eixugar-me les llàgrimes, de treure'm somriures, de dir-me baixa, petita, "enana"... ets realment únic i especial per a mi!!

Mai havia pensat que una persona com tu es creuaria pel meu camí, però m’alegro moltíssim de que això hagi passat! Ets.. ets, continuu dient, per tercer cop, que no hi ha paraules per descriure lo gran que ets.

Encara que haguem passat per moments difícils t’haig de dir que, gràcies per estimar-me com només tu saps fer.
Sé que aquet amor, és per sempre, ho sé:)
T'estimo, i no hi ha més!!