La felicitat a la nostre societat s’associa als resultats, no sabem ser feliços, la gent no sap veure el que té. Només ens centrem en el que no tenim. Així dons com que mai obtenim els resultats que esperem de la vida ja no serem mai feliços?
No hauríem de pensar en tot allò que no tenim i que d’altres si tenen, perquè llavors mai podrem ser feliços. Hem d’estar contents amb tot el que tenim, donar gràcies per poder gaudir de tot allò del que podem difrutar, de les coses del dia a dia. Són les petites coses les que en realitat ens fan ser feliços.
Què seria de la nostra felicitat sense les notes que et trobes de bon dia quan et lleves, o de la forta abraçada dels amics quan fa dies que no et veus, o d’aquells atacs de riure que et fan venir mal de panxa, o d’aquella mirada còmplice amb el teu millor amic i saber que el que esteu pensant el mateix, o el bellugueig frenètic d’alegria del teu gos quan et veu, o un t’estimo de la mare...
La felicitat és la capacitat de saber si estàs bé ara, és agrair el que tens i el que ets. No és esperar a que passi el que tu vols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada