dilluns, 12 de gener de 2009

Somriures*


Tenia una capsa buida, preciosa, suau, casual;
no sabia què guardar-hi
i pensava: tan se val.

Però avui ho he tingut clar:
"un somriure i mil si cal"

Doncs, a posar-hi somriures!

N’hi poso un de taronja
un d’ametlla, un de cacau.
De vainilla i de nous
que no en faltin, si s’escau.

La delícia d’un somriure;
el de nata i el de maduixa.
De crocant i de conyac
-i el somrís que ja es dibuixa-

Que no en faltin de color,
un de negre i un de blanc.

Aquell amarat de passió,
el de wisqui i ratafia,
el de kirsrch i el de cointreau.

El somriure de desig,
el de llunes d’il·lusions
i aquell somriure que esclata
i dibuixa sensacions...

I ja tinc plena de somriures,
la preciosa, suau i casual capsa,
on hi havia els bombons.

“un somriure i mil si cal”


Somriu :)

3 comentaris:

Raiden ha dit...

" Somriu tot i estar trist, mai saps qui es pot enamorar del teu somriure"

:)

Lluna ha dit...

Sempre a somriure encara que tinguem coses a dintre que facin que sigui dificil, però un somriure sempre fa superar de mica en mica akella tristor que un pot tenir dintre :)

Somrieu-li a la vida.

mar ha dit...

Quan es penja un poema que no és propi, com a mínim s'ha de posar l'autor perquè sinó esdevé plagi. Aquest poema va ser el guanyador del premi ferrando adell de Jesús, Tortosa al gener del 2007 (més o menys)
http://www.jesus.altanet.org/informatiu/2007/abril07/abril07.pdf

em sap greu dir-ho així, però és que me l'estic trobant per tot arreu amb autories diferents.

gràcies
montse assens