dissabte, 10 de gener de 2009

A trenc d'alba

"Notinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un per l'altre".

De sobte, em vaig quedar aclaparada per com n'eren de certes les meves paraules.
Aquell moment tan perfecte, tan ideal. No quedava cap mena de dubte.
M'embolcallava amb els seus braços i m'estrenyia contra el seu pit.
Sentia com l'electricitat recorria cada terminació nerviosa del meu cos.
"Per sempre", va assentir.
Stephenie Meyer