dimecres, 14 de gener de 2009

VeureIDescobrirquieretsAbans.


Sempre he estat buscant la manera d'identificar-me, de saber qui sóc i perquè.
Em fixava en ideologies, adaptava fragments de cançons a les meves circumstàncies, seguia les modes i les feia una mica més meves afegint-hi qualsevol toc personal.
La meva vida ha tingut molts alts i baixos, he estat infinitament inconstant, he après quelcom per superar-me, per millorar i autovalorar-me. La meva vida ha estat sempre perseguida per una considerable ànsia per créixer.
A cada instant buscava quatre paraules unides que descriguissin el moment a la perfecció, quatre paraules extretes de la boca dels meus grans ídols per interioritzar-ne els sentiments.
Però ara, ara, encara a temps, m'adono que som nosaltres els qui poc a poc anem fent camí, que al llarg del trajecte trobem persones i que som nosaltres els qui decidim si volem mantenir-les a les nostres vides o no; no les paraules d'un altre. D'aquesta manera m'adono que som nosaltres mateixos els qui hem d'escriure (amb les nostres pròpies paraules, amb els nostres propis sentiments i amb les nostres pròpies mans) aquell fragment de cançó que defineixi tal i com som.
Només així serà nostre.


El meu fragment de cançó té una mica de cada record, d'ahir, d'abans d'ahir i dels dies anteriors. Conté les paraules necessàries per referir-se a allò vertaderament important, el record.

4 comentaris:

femer ha dit...

als peixos no els hi fa por l'aigua i poden travessar oceans. no deixis que m'empotin un tros de dit. si més no, empertete'l i concerve'l amb formol.

tot i ser tan baixeta la teva vida té més alts que baixos (jeu, jeu, jeu)

Aketz ha dit...

a femer:
vull que siguis tu qui em convenci per arriscar-me a travessar oceans, muntanyes, planes i valls. Qui em digui que m'instal·li a l'altra banda del mediterrani, una mica més enllà; entre el sud i l'occident.
Diga'm que allà hi serà tot. Diga'm que peixos (així bufonets com tu) m'esperen, com tot aquell seguit d'éssers que a tu no t'acaben de fer el pès. I un oceà.

si m'emporto el teu dit, estivaré a tot el que li segueix darrera*

taronger ha dit...

que hi hagi VIDA sempre allà on vagis, sempre on allà et portin(:

Lluna ha dit...

Realment preciós!

:)