dissabte, 11 d’abril de 2009


Agafaré la bicicleta i creuaré trivialitats, baixaré tabús, rodaré per damunt dels secrets i si em segueixes veuràs que només queden un parell o tres de banalitats que t’esquitxaran les sabates.

1 comentari:

femer ha dit...

amb bicicleta però dones volta.


arribes allà i casi plou. no queden nuvuls però casi plou i arriba el vent per darrera teu, i et voleia un cabell i en segueixen mil més. llavors somrius i de cop, casi plou, sense nuvols, però casi plou.